Cultura

Analitzen el model festiu ebrenc

La manca de reconeixement exterior és un dels reptes pendents

“El model festiu ebrenc mai ha estat utilitzat com un model nacional, a diferència d'altres símbols com les sardanes i els castells.” Ho diu el filòleg i gestor cultural Jordi Bertran que, amb la conferència El model festiu de les Terres de l'Ebre, ahir va obrir la 14a Jornada d'Etnologia, dedicada enguany a les festes populars.

Segons va exposar Bertran, la jota, les bandes de música i els bous són els principals trets característics d'un model festiu amb connexions amb territoris veïns i el mar Mediterrani, que sovint trenca els límits geogràfics i polítics. Altament singular però amb un alt grau de participació, la principal debilitat, segons Bertran, és aquesta manca de reconeixement. “Sovint s'ha interpretat el model ebrenc com a poc català”, conclou. Sobre els festejos taurins, qüestionats dins i fora de l'Ebre, ahir Bertran va demanar respecte.

Des d'Alcanar, la Jornada d'Etnologia va repassar la festivitat de Sant Antoni d'Alcanar (Montsià) –projectant un documental inèdit del NO-DO fet el 1959–, les festes majors d'hivern a Bot (Terra Alta), la festa religiosa de Sant Roc a Paüls (Baix Ebre) i les festes fluvials de Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre). “També cal que la gent d'aquí pugui valorar aquest patrimoni festiu”, va exposar la tècnica d'etnologia del Museu Terres de l'Ebre, M. Carme Queralt.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.