Barroc i ben popular

William Shakespeare i Miguel de Cervantes eren dos autors que van coexistir en una societat en què potser no se sabia llegir majoritàriament però on es tenia molt més ben entrenada l'oïda que no pas avui. Els dos autors necessitaven el favor del públic, i per això pretenien ser molt accessibles. També la música que, sovint, s'incorporava a les sessions i que disposava de lletra cantada i múltiples versions i adaptacions. Avui la música barroca i el teatre clàssic o la novel·la de cavalleries tenen un cert aire de transcendència que exalçen a les vitrines. La cantant Maria Altadill, amb els actors Abel Folk i Pep Planas, aspiren a traslladar un espectacle amb els ingredients del Barroc en una mena de sessions festives als menjadors de la burgesia catalana de fa unes dècades. Que la veu i el so d'aquella època tornin a fer-se accessibles, sense rebaixar el respecte per l'obra. Amor i humors s'estrena avui al Canal (21:00 h) dins del Temporada Alta i ja té prevista temporada al Romea per aquesta primavera.

Són només 90 minuts i això obliga, comenta Folk, a ser “forçosament capritxosos”. A la tria dels textos, però, han tingut l'assessorament dels estudiosos en els autors Jordi Carrión i Marilena de Chiara. La proposta és la suma insòlita de concert, recital, conferència i representació. Al duet d'actors (que representen aquells fragments que s'expliquin per si mateixos, sense haver de fer gaires indicacions per contextualitzar-ho) s'hi suma un trio de música antiga: Felipe Sánchez (viola de mà i guitarres), Javier Aguirre (viola de gamba) i el finlandès Mikko Ikäheimo (llaüts) al costat de la cantant i productora Maria Altadill. La cantant pretén fer un retorn a Catalunya amb produccions com aquesta, després que la major part de la seva carrera es prodigui a l'estranger. La majoria de les peces són coetànies dels escriptors, tot i que (no es vol revelar gaire més) hi ha alguna picada d'ullet per imaginar què farien els autors si haguessin viscut en aquest segle. La proposta és que l'actuació aporti un lloc concret que els apropi. Perquè, tot i que avui les altes institucions i els mateixos artistes “els han posat als pedestals”, tant Cervantes com Shakespeare voldrien continuar sent motiu de gaudi per a un públic ben ampli.

L'espectacle genera molta intriga perquè s'atreveix a tancar hipòtesi sobre els dos autors: es van conèixer personalment? Un va conèixer l'obra de l'altre? Es pot considerar que un s'inspirés en l'altre dins del seu ampli repertori? De Cervantes hi ha una biografia prou contrastada, però per la banda de Shakespeare continuen moltes escoles enfrontades (des de la que nega que hi existís i que era un pseudònim d'un intel·lectual d'Oxford fins a la que opina que eren un grup d'escriptors que compartien firma).

Amor i humors juga a combinar i que els diversos components del repartiment participin en altres vessants que el seu estrictament professional. Tot i això, en les representacions, Folk i Planas podran interpretar fins a quatre personatges i, com ja feia la tradició de l'època, intercalar personatges masculins amb femenins.

Dels pocs passis per comprovar la recepció del públic han tret algunes conclusions interessants: com els que demanen que publiquin els textos per poder rellegir bons passatges dels llibres que avui són entenedors però que no tenen prou temps per degustar-los. Efectivament, insisteix Folk, els ciutadans estaven molt habituats a escoltar i memoritzar, que no pas ara. I l'equip en conjunt s'exclama quan comproven que només tractaran els personatges de Shakespeare i de Cervantes els dels batxillerats humanístic i artístic. La resta podran obviar una obra immensa, popular i lúcida.