Mor Gil Parrondo, guanyador de dos Oscars

El director artístic Manuel Gil Parrondo, guanyador de dos Oscars pels seus treballs a Patton (1970) i Nicolás y Alejandra (1971), i conegut per participar en pel·lícules com El Cid o Doctor Zhivago, ha mort avui a Madrid als 95 anys, segons han informat a Efe fonts de l'Acadèmia de Cinema. El seu nebot Óscar ha explicat que Gil Parrondo (Luarca, Astúries) ha mort al voltant de les 3 de la tarda al seu domicili, en el qual vivia amb la seva dona, Gabi Insúa.

“No tenia altra malaltia que la de ser gran. Aquest any hem estat rodant una pel·lícula a partir d'una novel·la d'Albert Sánchez Piñol, La pell freda, que encara no s'ha estrenat, i seguia en actiu”, ha explicat el seu familiar. Amb Carlos Saura estava preparant des de fa temps un projecte sobre Picasso i l'últim que havia estrenat era la pel·lícula de José Luis Garci Holmes & Watson. Madrid Days (2012), ha afegit el nebot de Gil Parrondo.

Nascut el 17 de juny el 1921, va començar a treballar com a ajudant de decoració el 1939, amb Amalio Martínez Gari, i el 1951 va assumir la direcció artística de la pel·lícula Día tras día, d'Antonio del Amo, i va iniciar una etapa prolífica que el va portar a treballar a treballar en diverses produccions nord-americans que es rodaven a Espanya. Era el responsable de decorats tan impressionants com els de Lawrence d'Aràbia o Espàrtac, i va treballar amb directors com George Cukor, Stanley Kubrick, Orson Welles o Anthony Mann.

També va ser l'encarregat de la direcció artística de gairebé totes les pel·lícules de José Luis Garci des de Volver a empezar, i ha treballat amb altres directors espanyols com Jaime Chávarri o Pilar Miró, a més d'en sèries de televisió de Mario Camus, Pedro Masó o Fernando Méndez Leite.

Gil Parrondo assegurava que ell no havia fet pel·lícules “ni bones ni dolentes” i atribuïa la seva participació en grans produccions de Hollywood i el seu treball amb actors de la talla d'Ava Gardner, Kirk Douglas i Charlton Heston a la seva “bona sort, a més d'una mica de treball”. Sempre es va sentir decorador de cinema, més que director artístic, i deia que aquest ofici no havia variat, malgrat “les màquines diabòliques”, en referència a la tecnologia digital.

La seva trajectòria estava marcada per dos Oscars de l'especialitat que va obtenir amb les pel·lícules de Franklin J. Schaffner Patton i Nicolás y Alejandra a més dels quatre premis Goya per les pel·lícules de José Luis Garci Canción de cuna (1994),You're the one (una historia de entonces) (2001), Tiovivo c. 1950 (2005) i Ninette (2006).