Cultura

ANNA GENÉ

PRESIDENTA DE SALA CABANYES DE MATARÓ

“Sense els Pastorets, la Sala Cabanyes de Mataró no existiria”

“Intentem innovar cada un o dos anys però el nostre objectiu és que l'espectacle no perdi l'essència de quan es va començar a representar”

“Hem de continuar treballant per arribar més enllà del Mataró Centre de sempre i implicar-hi també els barris més perifèrics”

De pastora a gestora
Gené, com gairebé tothom, va entrar en contacte amb la Sala Cabanyes a través dels Pastorets. Va sortir al pròleg, al tempre i va fer de pastora, però també va viure l'espectacle dins l'equip de producció i logística. Mestra de professió, viu la cultura amb intensitat des de petita. A banda de formar part durant 22 anys d'una de les comparses de les Santes més genuïnes, les Diablesses, des del 2003 també està vinculada a l'associació Quinze! de Mataró.

Anna Gené és des del 2014 presidenta de la històrica Sala Cabanyes, un espai indissociable dels Pastorets de Mataró, que enguany celebren el centenari.

Pel sol fet d'haver arribat a aquest aniversari, ja es consideren els millors?
Hi ha més Pastorets que han fet cent anys i no s'han de desmerèixer. Però, per a nosaltres, els nostres Pastorets són els millors.
Per què?
Perquè és un espectacle global: té música, ball, text i un equip humà al darrere que ha fet possible arribar fins on som ara.
Com s'aconsegueix repetir any rere any i que la representació no decaigui?
Intentant innovar cada un o dos anys, coincidint amb el canvi de direcció de l'obra. El nostre objectiu és que siguin els Pastorets amb l'essència de quan van començar.
Enguany ha de ser especial, què hi aporteu de novetats?
Hi ha projeccions, completem vestuari nou i pel que fa a escenografia disposem de decorats nous perquè al llarg d'aquests cent anys molts s'han fet malbé. Per poc que podem els mantenim de paper, tal com eren els originals.
I, en cada representació, hi apareixerà algun conegut mataroní...
Sí, hem previst breus aparicions en la majoria de representacions de gent coneguda de la ciutat que hem convidat perquè participin en alguna escena. L'espectador haurà d'esbrinar qui són i on surten perquè no serà sempre en el mateix moment. A més, el 14 i 15 de gener el públic podrà veure l'espectacle com qualsevol altre dia però, a platea, s'hi instal·laran dues pantalles per veure què està passant darrere de l'escenari.
Com han evolucionat els Pastorets que es fan a Mataró?
Abans només els interpretaven homes i ara tothom és benvingut. Es fa difícil descriure com eren els d'abans però el cert és que hi ha hagut una revisió constant de la peça. Una feina imprescindible perquè si no et quedaries amb un espectacle arcaic. Amb nou vestuari, efectes especials i ara projeccions, no haurien arribat al centenari.
Per què els Pastorets de Ramon Pàmies?
Mai s'ha qüestionat. Si no fossin els de Pàmies, no serien els Pastorets de Mataró.
Com es prepara la representació?
L'engranatge comença amb el que nosaltres en diem “la puntada”, que es fa al maig i que és quan la gent s'apunta per participar en la representació. Al setembre es comencen a convocar les proves i a l'octubre es fan els primers assajos, que s'allarguen fins al desembre. Mentrestant, l'equip tècnic prepara la cinquantena de decorats que hi ha i l'orquestra també fa la seva.
A més, tothom és voluntari.
Sí, excepte l'orquestra. Pel nivell de la partitura es requereixen músics professionals. La música en directe és un dels nostres trets singulars.
I quins altres hi ha?
Els animals, els balls, el llibre màgic que convida a endinsar-se en aquest món, les coreografies o la lluna, entre d'altres.
D'on surt aquesta gran lluna?
No ho sabria dir, sempre l'he vista fent ganyotes. Diria que hi havia un moment que no era fixa. La que ara tenim és obra de Josep Ciudad, que també ens ha deixat uns molt bons decorats, i també és seva la llengua que, per cert, vam perdre l'any passat. Com que en vam fer tres còpies vam salvar-ho però cap funcionava com la que va dissenyar Ciudad. Per sort, enguany l'hem trobada. Sens dubte, és una icona i un personatge més.
Quin és el secret per continuar atraient públic familiar en una obra que dura més de tres hores?
És molt dinàmica, es combinen parts còmiques i dramàtiques. Si fessin el text sencer duraria sis hores. La prova de foc ens la donen els més petits. Si els aconseguim atraure i que quedin bocabadats ja ho tenim guanyat. Hi ha un gran públic familiar fidel i sovint coincideixen fins a tres generacions, però any rere any arrosseguem gent nova a qui li crida l'atenció alguna cosa.
Per ser actor, abans s'han de fer Pastorets?
No és condició indispensable però tens molt de guanyat. Els actors professionals sovint et diuen que han mamat Pastorets. És una manera de trepitjar molt escenari, que és el que qualsevol actor ha de fer.
Algú ha fet tots els papers?
Hi ha hagut actors que a mesura que ha anat creixent han fet diferents personatges, però d'altres s'han quedat durant anys fent el mateix perquè s'hi han trobat bé. Ara és molt més rotatiu i s'intenta donar més possibilitats a més persones.
Hi ha gent que es queda fora?
Sobretot nens i sap greu perquè el més fàcil seria encabir-los a tots però no ho podem fer.
Fins a quin punt esteu disposats a canviar l'obra per adaptar-la a la modernitat?
És complicat, i en l'àmbit intern s'ha parlat. Hi hauria d'haver uns trets característics perquè vingui qui vingui no es puguin tocar. El cert és que tots els directors per coherència, per tradició o perquè sempre ho han vist així, no s'atreveixen a tocar gaire cosa. Ningú, per exemple, no ha dit mai que no vol que la lluna obri els ulls, o que s'elimini el ball de les pedretes o que la música sigui enregistrada. Hi ha coses que no es qüestionen però d'altres sí, com ara l'ordre de les escenes o les coreografies.
A què han ajudat els reconeixements com ara la Creu de Sant Jordi d'enguany?
Al fet d'arribar fins aquí. Fa cent anys que hi ha gent vetllant perquè els Pastorets continuessin perquè fossin actuals en cadascun dels seus moments històrics. Sense els Pastorets la Sala Cabanyes no existiria.
Creu que estan prou valorats pels mataronins?
Sí, la gent ens ve perquè vol i això no s'ha de perdre de vista. Tothom fa el que pot però hem de continuar treballant per arribar més enllà del Mataró Centre de tota la vida i implicar-hi també els barris més perifèrics.
També els nouvinguts?
En tenim, però són pocs i ens agradaria que fossin més. Als Pastorets hi ha cabuda per a qualsevol persona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

La Fundació Joan Miró “repensa” l’Espai 13 amb quatre exposicions que experimenten amb els sentits

Barcelona

La Setmana factura més de 543.000 euros

barcelona
Crònica
Mercat de Música Viva

Una tasca àrdua a Vic

Vic

L’òpera entra al museu

barcelona

Del campus als barris

GIRONA

Viure i morir al setge

Barcelona

De França a l’Amèrica Llatina

Sant Sebastià

Un Fortuny irònic

Olot

A favor dels llibreters

Girona