cultura

Cinema

Les cineastes negocien la paritat

CIMA Catalunya està en converses amb Cultura i productors perquè la meitat d'ajuts públics siguin per a dones

Volen mesures compensatòries per “arribar el 2020 a la màxima paritat possible”

“Una dona triga el doble de temps a aixecar un projecte, especialment si es tracta d'una segona pel·lícula”, es queixa la directora Neus Ballús. No és una dada obtinguda amb un estudi exhaustiu, però reflecteix una realitat que es fa fàcilment visible amb altres xifres: “Les directores candidates als premis Gaudí i Goya del 2017 representen un 16,6% del total”, comenta la productora Míriam Porté. Per tant, el 83,4% de directors són homes. Totes dues pertanyen a la delegació de Catalunya de CIMA-Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals, que està negociant perquè aquesta situació canviï amb l'Institut Català d'Empreses Culturals (ICEC), del Departament de Cultura, i amb les associacions de productors audiovisuals. Volen que s'incloguin “mesures compensatòries”, de discriminació positiva, perquè el 2020 s'arribi a la paritat en el repartiment d'ajuts públics a projectes audiovisuals.

Neus Ballús explica: “Treballem amb l'ICEC perquè està a punt d'aprovar el pla estratègic 2016-2020 en què es determinaran les directrius dels ajuts públics a l'audiovisual a Catalunya.” “Ens agradaria parlar i consensuar mesures amb el sector –hi afegeix Míriam Porté–, molt particularment amb Proa i PAC [les associacions de productors catalans], que són al final els beneficiaris dels ajuts públics. Amb Proa hi ha molt bona sintonia. Amb PAC encara tenim pendent veure'ns.”

Fonts de l'ICEC confirmen que s'està treballant en aquest tema: “Des del Departament de Cultura, a través de l'ICEC, es considera un tema sensible i en el qual s'està treballant”, afirmen sobre la possibilitat que aquests ajuts incloguin una puntuació per gènere (discriminació positiva). Actualment està en procés d'elaboració el Pla Estratègic de l'Audiovisual, que estarà enllestit a finals de gener i “es farà ressò d'aquest tema”. “L'administració no decideix de manera unilateral quin criteri cal afegir o cal treure, tots els criteris de valoració que recullen les bases de les diferents subvencions són negociats amb el sector”, puntualitzen les mateixes fonts de l'ICEC. Reconeixen que “la voluntat és poder incloure iniciatives pro igualtat/gènere que recullin aquesta sensibilitat”.

Paritat el 2020

Segons Míriam Porté, “les xifres catalanes coincideixen amb les espanyoles i les europees, hi ha al voltant d'un 16% de dones directores; si comptem totes les dones que són caps d'equip (direcció de producció, so, fotografia, maquillatge...), la mitjana està al voltant del 26%”. “ Necessitem que el sector públic lideri un seguit de mesures per afavorir l'entrada de les dones als càrrecs de més responsabilitat en el cinema, i revertir així aquesta situació anòmala”, opina Neus Ballús. Per capgirar-ho, plantegen “implantar a les bases mesures compensatòries per arribar el 2020 a una situació de màxima paritat possible, sobretot en direcció, producció i guió”, diu Míriam Porté. “Entenem que si els líders de l'equip són dones i estan conscienciades amb el tema, part del problema es pot resoldre.”

La cineasta Carla Subirana, que també forma part de CIMA Catalunya, destaca: “A altres comunitats ja funcionen mesures, potser massa tímides: al País Basc, Galícia, València i Andalusia. A Catalunya anem tard. Tenim una indústria audiovisual forta, i no pot ser que estiguem en aquestes xifres. Volem girar el mitjó.”

Més dones a les aules

Carla Subirana fa classes de cinema a Blanquerna, i té “un percentatge de noies altíssim, potser del 80%”: “Estic molt acostumada a veure noies amb força i empenta per ser directores, però on són després? És una reflexió que em faig any rere any.” Creu que hi ha “moltes dones creadores amb sensibilitat per dirigir, però no fan el pas, és un sector molt masculinitzat. Falten models, referències perquè les joves cineastes s'hi emmirallin”.

Aquestes “mesures compensatòries” (les cineastes consultades prefereixen no parlar de quotes) s'emmirallen alhora en el que s'ha fet a Suècia, “on ho van aplicar i en només dos anys van revertir la situació”, diu Míriam Porté. Neus Ballús opina que “la indústria catalana està preparada per aplicar un model semblant al de Suècia, on la meitat dels fons públics van destinats a projectes liderats per dones”.

Míriam Porté creu que “hi ha d'haver voluntat política; si l'ICEC incentiva que hi hagi igualtat d'oportunitats a l'hora de rebre ajuts públics, els productors incorporaran dones als projectes i els continguts també seran més variats del que ho són ara”. Ara bé, “no només es tracta de veure a qui s'atorguen els diners –puntualitza Carla Subirana–, cal el suport, a través de l'ICEC, de programes vinculats a la formació, tallers de lideratge... Com també fan en el model suec”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona