Dones que escrivien sobre altres dones

A la portada del primer número de la revista

Feminal (1907- 1917) la imatge de la poetessa catalana Maria Josefa Massanès, en una reproducció d'un dels primers daguerreotips fets a Barcelona. I a les pàgines interiors, a la secció Les nostres artistes, una visita al taller de Pepita Teixidor: “Qui no coneix l'obra hermosa de la nostra exquisida aquarel·lista de flors na Pepita Teixidor?”, comença l'article sobre l'artista de “delicioses gabes de roses i cristantemes, de clavells i de liles” que s'il·lustra amb un ventall pintat amb motius florals de Teixidor. L'ideari de Feminal va més enllà de les garlandes dibuixades amb tinta xinesa que encerclen delicadament la declaració d'intencions de la revista, que es pot llegir a la segona pàgina amb l'encapçalament de “La nostra finalitat”. Diu el text: “Creiem arribada l'hora d'encaminar dreturerament l'intelecte de la nostra dona, qui ja se'n sent.” A les pàgines de Feminal, s'explica, la dona hi trobarà en la seva llengua temàtiques que li poden ser útils “en l'actual moment artístic, industrial i social”. En les vint planes, “decorades”, la lectora hi trobava des d'un conte il·lustrat fins a una plana musical o un recull de poesies de Josefa Massanès.

Feminal, publicada com a suplement del prestigiós setmanari Il·lustració catalana i sota la direcció de l'escriptora i feminista Carme Karr (1865-1943), va ser la primera publicació catalana amb la difusió de l'ideari del feminisme: no només parla de pintores de flors i de poetesses, sinó que tracta de qüestions com ara la reivindicació del dret al vot. La cultura era part important del contingut, però no mostrava la dona com una consumidora passiva sinó que fomentava l'autoria femenina, la creació de la dona en tots els àmbits. Durant deu anys, mensualment i en català, Feminal va ser fidel a les seves lectores, fins que per dificultats econòmiques i a causa de la crisi provocada per l'esclat de la Primera Guerra Mundial va deixar de sortir, l'octubre de 1917. Hi va haver una segona etapa de la revista: el 1925, Carme Karr es va tornar a arriscar, i la publicació va aparèixer en castellà, obligada per la dictadura de Primo de Rivera.

La periodista Marta Corcoy recordava l'ideari pioner de Feminal el 2007, arran del centenari. “La defensa dels drets de les dones en l'educació i en la professionalització.” En la segona etapa, “defensa els drets civils i polítics de les dones sense restriccions”. Va ser innovadora també en la imatge, ja que, a banda de donar visibilitat a la creació contemporània femenina, informant de tot tipus de disciplines artístiques, es dona molta importància a la fotografia, dibuixos, gravats i pintures. Noms destacats com ara Lola Anglada, Narcisa Freixas i Víctor Català hi van col·laborar. A la biblioteca Carles Rahola es pot veure fins al 2 de febrer l'exposició Els feminismes de Feminal, que va comissariar l'historiadora i escriptora Isabel Segura Soriano. La mostra, que s'ha pogut veure a Celrà, Sant Feliu de Guíxols, Castelló d'Empúries i Palamós, destaca els tres eixos de la revista: feminisme, pacifisme i professionalització de les dones.