cultura
CARLES BROS
PINTOR, ESCULTOR I GESTOR CULTURAL
“L'art és sagrat, i la venda d'obra no ho és tot”
inquiet · S'ha revelat com un agitador cultural pels seus muntatges i festivals artístics com ara Tramuntanart i Colerart
L'HOME DELS PEIXOS
Carles Bros Solanes (Terrassa, 1956) fa 35 anys que va decidir traslladar-se amb la família a l'Empordà. Amb estudi professional a Colera i residència a Llançà, ha centrat part de la seva obra al món del peix i la pesca. El seu muntatge de caixes i pots de sardines ha donat la volta el món.
En el món de l'artista ha de prevaldre allò que tu sents, no es pot treballar només pendent del que demana el mercat
He estat enamorat del mar, fins i tot em vaig treure el títol de patró i vaig treballar i cotitzar com a pescador
Em cita a Colera, a l'entrada del poble, per anar plegats al seu estudi, un antic trull d'oli que ha adaptat com a taller artístic de pintura i exposicions, on a l'estiu també organitza jornades poemàtiques i concerts. Carles Bros em rep gairebé uniformat per a l'ocasió vestit amb la bata negra de pintor. Anem caminant cap a l'estudi, un espai ampli de dues altures amb molta llum, ideal per desenvolupar la seva feina. Allà, hi treballa i idea obres i projectes com ara el Tramuntanart i el Colerart Hi fa fred, però no encenem la llar de foc perquè tampoc hi estarem gaire estona. Després continuem la conversa tot dinant al restaurant Totsompops.
Carles Bros va mamar el món de l'art i la pintura a través de la seva mare, Joaquima Solanes, artista i pintora. Però, tot i que al llarg de la seva vida no ha deixat mai de pintar, professionalment s'ha dedicat al món comercial i les relacions públiques. Avui viu exclusivament del que li dona la vida d'artista.
Va treballar, com a comerciant i executiu, en diferents empreses i en molts camps que res tenen a veure amb l'art i la pintura. Com va entrar al món de l'art?
Jo he pintat sempre i de ben petit, la meva mare era pintora i el meu pare, professor d'educació física i esportista. Ells dos em van marcar molt en l'enfocament de la meva vida. De ben petit, amb la meva mare anàvem amb el cavallet els diumenges a la tarda i amb la família a pintar sobre el terreny. Tot i que mai he deixat de pintar, només fa 13 anys que puc viure exclusivament de la pintura. Jo pintava constantment però sempre m'havia de recalçar amb una altra feina per ser lliure.
De més jove, no va estar mai temptat d'emprendre aquesta aventura sense xarxa de seguretat?
De fet als anys vuitanta anava a les fires de dibuix i pintura i recorria tot el país. Entre moltes altres fires vaig passar per les d'Olot, Figueres i Girona. En aquells anys, confesso que en alguna ocasió vaig estar temptat de deixar-ho tot per la pintura. Ja m'hi podia guanyar la vida, perquè l'estil de pintura que feia aleshores es venia molt i molt bé. En l'ambient de les fires, jo feia postimpressionisme, pintura a l'oli i aquarel·les, marines i paisatges i tot això tenia molta sortida.
Per què no va fer el pas?
Perquè crec que l'art és sagrat i has de fer realment el que sents i no el que vens, vaig començar a evolucionar cap a una pintura abstracta, a fabricar-me la pintura amb pigments naturals, sorres.
I quin era el problema?
Que evolucionar cap a una pintura més personal em va comportar no vendre tant. Els meus clients em preguntaven què m'havia passat per deixar de pintar un campanar, una barca o un paisatge i convertir-ho tot en abstracte. Això em va aturar les vendes i va frenar d'alguna manera que pogués viure de la pintura. Encara que finalment ho he aconseguit des de fa cosa de 13 anys.
Autodidacte o de formació acadèmica?
Vaig començar a estudiar primer amb la meva mare i després amb el desaparegut Pepe Martínez Lozano. Anava a classes per aprendre l'ofici, la perspectiva, els volums i la pintura més acadèmica, encara que la meva pintura fos molt solta.
Com es va produir aquesta evolució?
La meva pintura inicial era més acadèmica, oli, aquarel·la, carbó, i després vaig evolucionar cap una cosa més moderna, amb la pintura que jo mateix fabrico a base de pigments naturals, làtex, pigments de marbre, com feia Tàpies o com fa Barceló, més basada en l'impressionisme abstracte o l'escola de Nova York. Per tant la meva pintura va passar a ser més expressionista i em vaig iniciar en el món de l'escultura i les instal·lacions.
Una aposta molt valenta per la seva part?
Crec que l'artista ha d'expressar realment el seus sentiments sense pensar en factors, ni comercials, ni què diran els altres. Has de ser tu mateix. L'art és sagrat, has de fer el que sents, ja arribaràs als altres i al final compraran la teva obra. Si fas només el que vens però n'estàs cansat i ho fas perquè t'ho demanen els altres, perds la creativitat i no tens valentia per tirar endavant cap projecte.
Escultura i instal·lacions, com el dic de Llançà?
Banc de peix és un mural sobre un gran dic marítim construït per aturar els efectes de les llevantades al port de Llançà. Està considerat com el mural més gran del món, una obra concebuda per promoure la defensa de la pesca tradicional i sostenible. Sobre aquest mur, hi he pintat centenars de peixos que es poden veure a quilòmetres o des d'allà mateix. És un banc de peix.
És molt impactant. Hi va treballar durant gaire temps?
Hi vaig treballar durant tres mesos, hi havia d'anar en barca i estava sotmès a les inclemències del temps. Una part del mural la vaig haver de pintar penjat en un arnès, i la banda més baixa a tocar l'aigua, des d'una barca. Vaig patir una tendinitis a conseqüència de la força que havia de fer. Però n'estic content, perquè hi ha un missatge potent al darrere.
És una obra efímera, perquè el mar no es menjarà la pintura?
Quan vaig iniciar el projecte vaig anar a veure un fabricant de pintures perquè fes un producte específic per al que jo necessitava, una pintura que aguanti els cops de mar i el sol. I van fer una barreja entre una pintura molt resistent i un enduridor. Em van dir que aguantaria sis o set anys. Fa quatre anys que s'ha fet i l'estat de la pintura està molt bé.
I després?
Quan toqui si m'ho demanen ho repassaré, però aquest cop cobrant. Perquè jo vaig fer-ho sense cobrar res per la meva feina.
S'el considera un artista empordanès, però no és d'aquí. Com va venir a parar a l'Empordà?
D'infant, veníem a Colera a estiuejar amb els pares i sempre hi he tingut un vincle. De petit dibuixava paisatges de l'Empordà amb la meva mare. Quan veníem de Terrassa, sempre deia que volia viure a les comarques gironines, i així he acabat vivint aquí des de fa 35 anys. Amb la meva dona vam decidir deixar Terrassa i venir a viure aquí i els mes fills hi han nascut. Jo em sento molt empordanès.
Més enllà de la pintura i els murals és creador de grans projectes i festivals artístics com ara Tramuntanart i Colerart.
Vaig estudiar gestió cultural i per tant tinc uns coneixements per poder dirigir i comissariar aquests festivals. La cosa és que els comerciants del Pot de la Selva, on abans tenia una galeria d'art, volien fer alguna cosa de projecció artística de la població. I així va néixer Tramuntanart, vam decidir fer un festival d'art relacionat amb el vent que tingués repercussió arreu, jo només vaig agafar l'encàrrec i ho vaig tirar endavant. Vaig crear un festival per mostrar com actua el vent sobre la naturalesa i l'ésser humà, amb la idea que fos un referent sobre la tramuntana i que el Port de la Selva s'ho pogués fer seu. Tota la primera línia de mar durant set anys s'ha omplert d'instal·lacions artístiques de tota mena i sempre tot relacionat amb el vent. No és cap fira per vendre, són actuacions artístiques que treballen amb la resistència del vent.
I el festival de Colera?
Colerart és un altre festival més modest, que va començar amb els cinc artistes locals, després s'ha ampliat fins a un total de 25, que ocupen espais privats i públics d'arreu del poble. Es fa un recorregut pel poble amb performance, una conferència sobre el tema que es toca cada any (el vi, l'oli, la meteorologia). Si m'he implicat en aquests festivals d'art, ha estat pels pobles, la cultura i els artistes, l'Empordà i per fer país.
En totes les seves èpoques el mar ha estat una constant en la seva obra?
Sempre he estat enamorat del mar, fins i tot em vaig treure el títol de patró i la llicència de pescador i vaig treballar al mar una temporada. Anava a vendre el peix a la confraria i anava a pescar quan podia. Ho vaig fer durant uns anys, fins i tot cotitzava. Certament he estat molt relacionat amb el mar i amb els pescadors ja des de petit. Tot això em porta un sentiment i indefectiblement aquesta vinculació es reflecteix en la meva obra, és lògic. Vaig fer peixos durant molt temps perquè la meva és una obra molt mediterrània. Amb tot, hi ha alguns projectes que no tenen a veure res amb el mar i sí amb la música.
I la seva aportació al moviment del ‘land art'?
El meu treball amb instal·lacions explica el món del peix, el mar, el llevant. Es tracta d'un relat amb llenguatge artístic de quines són les conseqüències dels temporals de llevant a la nostra costa, i ho faig amb troncs recuperats que pinto amb un color blau, amb el qual s'identifica una part de la meva obra. Però també hi ha altres objectes com els que es poden veure al muntatge que he exposat al Museu Marítim de Barcelona, on a banda d'aquests materials de la natura hi ha una onada (un munt) de deixalles que el mar ens retorna sobre les platges. Tot això forma part d' instal·lacions com les que he portat a la platja de Colera, i que és una manera de portar l'art al carrer. He treballat molt aquesta idea, precisament els programes Tria 33 i Espai Terra de la Televisió de Catalunya van dedicar un espai a parlar de la tendència del land art i els projectes que jo he fet en aquest camp.
Preparant una nova exposició a la Xina?
Ara mateix no, però aviat aniré a Berlín per un nou projecte escultòric que estic preparant.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
