Colònia teatral

Fresc com una colònia seductora. Els promotors del I Festival de Teatre en Francès a Barcelona (de l'1 al 12 de febrer) han rebut molts ouis que els donessin cobertura a la seva idea romàntica: aconseguir connectar les famílies d'artistes de banda i banda del Pirineu. La primera iniciativa (amb el suport de l'Institut Francès i la implicació de l'Institut del Teatre de Barcelona i Sala Beckett, l'Almeria i l'Atrium) planteja presentar peces de petit i mitjà format de caire molt divers (des del clown fins arribar al drama social) que es prodiguen des de fa temps a les cartelleres de teatres públics i privats de l'Estat francès. Totes les funcions són en francès; ara que, en la majoria d'ells, hi haurà sobretítols i, en un parell d'ocasions, abans es proposa una lectura dramatitzada en català o castellà.

Mathilde Mottier i François Vila, directors de la companyia Mise en Lumière de París i impulsors d'aquest festival, consideren que a Barcelona hi ha “l'energia positiva” per engegar aquest projecte i fer-lo créixer amb més sales, una major durada, ampliant la implantació territorial i, és clar, provocant un germà bessó a l'Estat francès on es pugui donar a conèixer la dramatúrgia catalana. Per Vila, és molt interessant però no s'ha descobert encara (tret de casos puntuals, com Després de la pluja, de Sergi Belbel). Per ara, el pressupost té un cost de 135.000 euros que majoritàriament ha aportat Mise en Lumière. Els mateixos artistes que ara aniran a Barcelona “seran els millors ambaixadors” del teatre de Barcelona als països francòfons. Enguany, hi haurà un taller entre alumnes del conservatori francès i de l'Institut del Teatre. Però des de l'Institut Francès esperona coproduir una peça amb actors d'ambdós costats dels Pirineus el 2018.

La proposta és molt variada: des del cabaret literari Déshabitez-mots al controvertit Pompiers, en què una disminuïda psíquica és violada per un bomber, a qui estimava. També són compromeses À mon âge je me cache encore pour fumer (A la meva edat encara m'haig d'amagar per fumar), on es narren les intimitats de nou dones (que mai coneixeran els homes) en un haman. L'obra, de Rayhana, tindrà adaptació al cine però s'ha prohibit a l'Algèria, on s'inspira la història. O Le dernier cèdre du Liban /El darrer cedre del Líban), una peça que encara no s'ha estrenat a Avinyó i augura llarga gira i que narra com una nena abandona rep uns casettes amb la gravació de la seva mare, una reportera de guerra.