L'empresari del segle

Podria ser un thriller. L'arrancada d'El informe Casabona (Destino) en té un bon component per pensar-hi: un veterà empresari català mor en un dinar a Madrid en presència dels reis d'Espanya. Podria haver-se ennuegat amb el menjar o haver estat víctima d'un complot. Però la novel·la avança, sense renunciar al toc d'intriga, cap a la barreja de gèneres. Podria ser un relat historiogràfic des de la ficció i també una comèdia d'embolics.

Perquè el protagonista és una barreja de personatges. Es tracta d'un home de bones intencions a qui han fet un gran mecenes, però també ha estat un individu de component lleuger a l'hora d'esquivar la legalitat i de relacionar-se amb les dones. N'ha tingut tres d'oficials i n'ha perdut el compte de les extraoficials.

Fill d'un sediciós, la seva família, que té com a ideari la monarquia, va abraçar el bàndol franquista, mentre que ell fa un gir cap a posicionament democràtics que el porta a participar a la lluita antifranquista. Això sí, reivindicant el model de monarquia democràtica al estil britànic.

“Crec que no s'ha parlat gaire del món monàrquic català. El meu avi ho era, i també el meu oncle. Jo vaig ser molt amic d'un monàrquic demòcrata com Antonio de Senillosa”, explica Vila Sanjuán. La seva línia literària ha consistit fins ara, amb les obres Una heredera de Barcelona i Estaba en el aire, a combinar la ficció, els records familiars i personals i la història. El resultat és una fotografia de l'Espanya dels últims cent anys amb una mirada catalana. En aquesta novel·la es constata l'evolució d'una nissaga catalana que va fer costat als insurrectes però que va evolucionar cap a posicions democràtiques. “Faig referència a una trobada d'empresaris catalans amb un enviat del general Mola que els va demanar diners per al cop d'estat. S'hi van negar. L'empresariat català no estava a favor de Franco, però molts s'hi van incorporar quan ja havia començat la guerra a causa de la persecució anticlerical que hi va haver en la zona republicana”, explica Vila-Sanjuán.

L'estructura narrativa, explica l'autor, està basada en el model que va plantejar el cineasta Orson Welles en el film Mr. Arkadin. Després de la mort del protagonista, una fundació que ha de rebre una part del seu llegat encarrega un informe per comprovar si la vida d'Alejandro Casabona és prou digna perquè la fundació accepti el llegat. L'encarregat de fer els informes és Víctor Balmoral, un periodista cultural que amb aquesta tasca mira de guanyar-se un sobresou.

Balmoral va interrogant els diferents membres de la família i, a més d'esbrinar quina ha estat la vida i la mort de Casabona, també s'assabentarà de les circumstàncies de l'assassinat de la segona esposa de l'empresari. El reporter és clau, no tan sols a la novel·la, i això ha fet que l'autor es plantegi donar-li continuïtat en altres novel·les..

El informe Casabona deixa entreveure l'afició i la coneixença del món de l'art de l'autor, que recrea amb veracitat la fictícia col·lecció de l'empresari i mecenes.