Yemaya, atorga'ns bon art

Es va demanar que els assistents a la cerimònia en honor de Yemaya –divinitat femenina ioruba–, que va tenir lloc ahir a la tarda, a la Capella del Macba, anessin vestits de blanc. Però el dia rúfol i el fred, que feia tant a fora com a dins del recinte, segurament va fer desdir-se de vestir-se de blanc a molts dels que ahir van participar en una de les activitats principals que han tingut lloc divendres i dissabte al voltant de la gran instal·lació d'Antoni Miralda Santa Comida, que forma part de l'exposició Miralda Madeinusa del museu barceloní.

Només uns pocs –organitzadors, inclosos, és clar– van complir la norma d'anar de blanc per assistir a aquesta “missa negra”, en el millor sentit de la paraula, per honorar i demanar protecció, salut i béns de tota mena a Yemaya, una de les divinitats que els esclaus africans van importar a terres americanes. Yonder de Jesús, cubà establert a Barcelona des de fa molts anys, va ser, en certa manera, l'oficiant principal de la cerimònia, i moments abans del ritual ens explicava que Yemaya és una de les divinitats principals del panteó ioruba: “És la reina dels mars, del comerç i, per tant, de la relació entre els pobles. És mare universal del món i deessa de la fertilitat i la maternitat.” I com la majoria de divinitats iorubes, té el seu equivalent en sants i verges catòliques, gràcies al sincretisme. En aquest cas, Yemaya es va transformar en la Verge de Regla, cèlebre perquè és la patrona de la localitat gaditana de Chipiona.

A la instal·lació Santa Comida, que inclou set altars dedicats a sengles deïtats, Yemaya era ahir l'absoluta reina. Vestida de blau (com la Verge de Regla), estava envoltada d'ofrenes com ara fruites i pastissos i rams de flors. Minuts abans de començar el ritual col·lectiu, molts dels participants s'agenollaven davant de la divinitat i donaven uns quants cops a unes maraques blaves per pregar a la divinitat protectora.

La música de percussió, amb els tambors com a protagonistes, va protagonitzar la resta de la cerimònia, que es va allargar durant més de tres hores. Música, cants i dansa, sobretot dels membres de la comunitat ioruba de Barcelona, que no és el primer cop que col·labora amb Miralda, van omplir la Capella de bones vibracions. Yonder de Jesús va convidar els assistents a ballar: “Si no us moveu i aquesta nit noteu que us lliguen els peus al llit, no culpeu Yemaya.”

Miralda, és clar, va complir la norma d'anar vestit clar. Amb un abric de color crema, comentava l'èxit de públic que està tenint la Santa Comida a la Capella, que, a diferència de l'exposició, té entrada gratuïta. “Funciona perquè és un espai espiritual i de diàleg i cada dia hi passen coses. A la Capella, l'obra [pertany a la col·lecció del Macba] ha trobat el seu lloc, la seva casa”, explicava.

Des de la inauguració de la mostra, el 21 d'octubre, fins a finals d'any, han passat per la Capella gairebé unes 58.000 persones. A l'artista molta gent ja li ha preguntat si l'obra no es pot quedar permanentment en aquest espai. Si més no, troben absurd que la visita a la instal·lació es clogui el 19 de febrer, molt abans que la mostra central, que tanca a l'abril. “No seria una bona idea que l'obra es quedés?” No seria estrany que Miralda ho hagués demanat ahir secretament a la divinitat Yemaya.