cultura

Cultura

Gran èxit de la ‘Cantata de Randa' a Manacor

L'obra de Brotons i la lloretenca Neus Dalmau sobre Llull arriba a Barcelona

Amb el públic aixecat i oferint una sorollosa ovació als autors i als intèrprets va acabar dissabte passat l'estrena a l'auditori de Manacor (Mallorca) de la Cantata de Randa, l'obra dedicada a Ramon Llull i el seu temps que ha estat creada pel compositor Salvador Brotons i l'artista lloretenca Neus Dalmau, impulsora del projecte i autora del llibret. La cantata és interpretada per l'Orfeó Català i l'Orquestra Simfònica de Balears, amb Marta Mathéu i Josep-Ramon Olivé com a solistes i Sílvia Bel com a narradora. La Cantata de Randa es tornarà a escoltar dissabte al Palau de la Música Catalana .

Neus Dalmau és la presidenta del Laboratori d'Expressions Artístiques i Desenvolupament, el LEAD, “una jove associació cultural, apadrinada per Perejaume, que té com a objectiu la promoció i el desenvolupament artístic en tots els camps: l'art total a la manera kandinskiana”. Per això, tot i que Dalmau és sobretot pintora, va decidir impulsar aquest projecte musical “de país”. Inspirada pel seu amor a Llull, a través de Lluís M. Xirinacs –Randa es diu la fundació que va crear fa 30 anys, com el puig de Mallorca on Llull es va retirar a fer vida contemplativa–, Dalmau va trucar a Brotons, a qui no coneixia però admirava, per proposar-li la creació conjunta d'aquesta cantata: un procés que, sense cap ajut econòmic, ha comportat “un any i mig de treball molt intens”. Llavors, Dalmau ni tan sols sabia que Brotons seria el compositor resident del Palau de la Música aquesta temporada.

Amb una gran capacitat de síntesi, lloada fins i tot pel director de l'Institut Ramon Llull, Manuel Forcano, Neus Dalmau ha sabut explicar en els 45 minuts que dura la cantata, no només els elements fonamentals de la vida i el pensament de Ramon Llull, sinó també els seus precedents i el seu context històric, per constatar que “Llull no surt del no-res: és fruit d'un país que en el seu temps era una gran potència”. “Aquí tenim sempre aquesta moral de derrota i a mi m'agrada remarcar la moral de victòria; per això voldríem que aquesta obra es pogués veure a tots els teatres de Catalunya, per transmetre al públic aquesta energia i per recuperar una part de la nostra història que ens ha estat robada”, afirma Neus Dalmau, que destaca la importància que tenen en la cantata Girona, el seu setge (1285) durant la croada contra la Corona d'Aragó i les cèlebres mosques que van fer fora els francesos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ART

Una trentena d’obres aspiren al premi d’escultura Vila Casas

Palafrugell
art

El Museu de l’Empordà dedica una retrospectiva pòstuma a Adrià Ciurana

Figueres
música

Nostaldisc celebrarà el 1r campionat gironí de rebobinat de cintes de casset amb ‘boli’ Bic

sant gregori
Torroella de montgrí

El talent més internacional omple de màgia el 12è Fimag

Torroella de Montgrí

Els Premis d’Arquitectura ja han seleccionat les 24 obres candidates

Girona

De l’abús a celebrar la sexualitat, dalt de l’escenari

BARCELONA/IGUALADA
ART

Un incendi malmet part d’una exposició d'Edgar Massegú al Tinglado 2 de Tarragona

TARRAGONA
música

Sidecars: “En dos minuts no podem dir tot el que hem d’explicar en una cançó”

GIRONA
EQUIPAMENTS

El govern aprova una partida de 5,9 milions per al ‘hub’ audiovisual de les Tres Xemeneies

BARCELONA