Indagant la fragilitat dels mons reclosos
El veler magenta (Empúries), la novel·la amb què Jaume Puig va guanyar la passada edició del premi Just Casero, pivota sobre el personatge de l'Abel, un filatèlic solitari que acaba de complir seixanta anys. Vidu i amb la filla instal·lada a Nova York, la seva vida rep una sotragada quan se li presenta l'oportunitat de comprar el segell més rar i valuós del món, el veler magenta. “El personatge es mou entre un món que ha perdut –la seva dona, el seu passat– i un que no vol perdre: la seva filla”, analitza l'autor. De fet, Puig assumeix que Abel comença projectant una mirada melancòlica a la vida, però al mateix temps se l'estima i vol tirar endavant sobretot per la seva filla. En tot això, a més, apareix la trama del segell, “un element que dóna tensió narrativa, però el veritable protagonista és el personatge de l'Abel”.
Sense ser cap especialista en el terreny de la filatèlia, Puig va conèixer fa temps un filatèlic en què s'ha inspirat –només en la imatge romàntica que projecta al món– per crear l'Abel. “M'anava bé un filatèlic perquè voli a un home corrent, senzill i, alhora, solitari, perquè m'atreu la fragilitat dels mons reclosos.”
El segell magenta és un segell que existeix realment. És més: fa poc va tornar a aparèixer a la llum i es va subhastar per un preu astronòmic. “El vaig agafar per la seva potència simbòlica, pel fet que un objecte que no dubtaríem a llançar a les escombraires, un tros de paper brut i mal imprès, pugui tenir tant de valor perquè és únic.”
Aquesta és la segona novel·la de Jaume Puig (Blanes, 1962), advocat de professió. El 2011 va publicar Momssen, una novel·la àcida protagonitzada per un advocat i amb un registre molt diferent del d'El veler magenta. Com a advocat, Puig denuncia el fet que s'utilitza molt poc el català en l'àmbit judicial, tant oralment com per escrit, així com el baix nivell, en general, dels escrits. “No sé com no s'avergonyeixen més del que escriuen els advocats.” Diu que intenta allunyar-se al màxim de l'estil “ampul·lós, carregat de tics i mancat de precisió”, i que, en contra del discurs estructurat, prefereix escriure a raig, “sense escaletes”. De moment, ja prepara una altra novel·la.
