biografies i memòries, un gènere en transformació
La vida en vinyetes
La novel·la gràfica ha aportat al còmic un marc per relatar històries que fan referència a les nissagues familiars dels autors. També proliferen les mirades personals a personatges il·lustres
Des dels anys noranta dels segle passat, el gènere de la biografia en la historieta no ha parat de créixer en quantitat i amb qualitat. Això no vol dir que anteriorment no es fessin biografies en seqüències dibuixades, sinó que es tractava d'obres que no exploraven prou les possibilitats creatives del mitjà. Bàsicament, tenien una funció didàctica adreçada als infants, joves o públic no prou cultivat. Molt populars, en aquesta línia, van ser les biografies de sants, papes i homes il·lustres que va publicar l'editorial mexicana Novaro. No obstant, el component personal sempre ha estat en el món del còmic. El dibuixant undergraund Robert Crumb explicava la seva vida a les vinyetes que dibuixava, tot i que ho feia amb una voluntat paròdica. Es feia servir ell mateix com a personatge per foragitar tots els seus fantasmes. Crumb és autor d'una magnífica biografia de Kafka.
Però l'esclat de la novel·la gràfica va fer canviar tot plegat. El to intimista, personal i compromès d'aquesta nova manera d'entendre la historieta va fer que la biografia i, sobretot, l'autobiografia, passés a ser una opció habitual de l'oferta de còmic. Una de les obres de referència de la novel·la gràfica és Maus, d'Art Spiegelman. L'autor va voler reseguir la història del seus avis, jueus que van patir els camps de concentració, i ho va fer d'una innovadora manera que permetia explicar amb una narrativa i un dibuix un tant naïf, uns dels fets més esfereïdors de tot la història de la humanitat.
Aquest camí va seguir la dibuixant d'origen persa Marjane Satrapi que va narrar les vicissituds de la seva infància a l´Irà, primer, sota la dictadura del Sha i, després, sota l'integrisme islàmic. Aquesta mena de biografia, molt habitual en el còmic modern, permetia explicar una història personal, però en un context de fets històrics rellevants.
Spiegelman i Satrapi van arrossegar a molts nous autors cap a aquest camí, I Així, un dels noms claus de la novel·la gràfica francesa: David B. va publicar entre 1996 i 2003 sis volums del relat La ascensión del gran mal. El gran mal era l'epilèpsia que patia el seu germà petit. David B. explicava la història de la seva família vegetariana, molt estricta en certes normes dietètiques.
A Catalunya, Miguel Gallardo va també aportar una gran obra quan va voler explica la vida del seu pare, un militar republicà que al llarg de molts anys va mantenir silenci sobre les vivències a la Guerra Espanyola fins que Gallardo va aconseguir fer-lo parlar. En va sortir la novel·la gràfica Un largo silencio, que precediria a Maria i jo, la historia de l'autor amb la seva filla autista. El dibuixant de l'Hospitalet de Llobregat, Jaime Martín ha fet amb Jamás tendré 20 años, un relat de la història dels seus avis amb el rerefons de la Guerra Espanyola. El mateix escenari que va dibuixar Kim a El arte de volar i El ala rota en què el guionista Antonio Altarriba situa la historia del seu pare i de la seva mare, respectivament.
les novetats en biografies i memòries
