Casablanc: “Feuerbach té molt de mi, menys l'edat”

Un confluència de talents es produirà dissabte al Teatre de Salt amb l'estrena de Yo, Feuerbach (21 h), una obra aclamada en el marc del Festival Grec i que està de gira per l'Estat després de la seva estada al Teatro de la Abadía de Madrid.

Per una banda, l'obra d'un dels grans dramaturgs europeus de les últimes dècades, Tankred Dorst, que va firmar el 1991 aquest text punyent sobre tots aquells que no aconsegueixen ser protagonistes, carregat de cinisme, humor, força i delicadesa. Això, sumant-hi el saber fer d'Antonio Simón –amb l'adaptació de Jordi Casanovas–, que, amb una posada en escena minimalista, presenta un intens espectacle sobre la mateixa condició humana tot partint de la història d'un actor envellit que, malgrat el seu talent, es veu obligat a a lluitar per una segona oportunitat.

I per l'altra, el talent excepcional d'un actor que viu en estat de gràcia, Pedro Casablanc (El comisario, Periodistas, Asuntos personales...), assumint aquí un dels majors reptes de la seva carrera en la pell d'un actor en decadència, un artista madur amb grans qualitats, però amb una maleta del passat d'allò més pesada que carrega a l'espatlla i que l'ha portat a estar anys sense treballar als escenaris.

Un paper que, com confessa l'actor, té molt d'ell mateix, “menys l'edat”, com bé remarca rient. Casablanc explica que li resulta molt “còmode” representar aquest personatge amb qui tant s'identifica, i matisa que no és pel fet de gaudir d'una segona oportunitat –“de feina mai no me n'ha faltat, per sort!”–, sinó perquè li permet parlar d'una professió molt desconeguda pel públic i treure a la llum “els dubtes, les inquietuds, les pors i fins i tot els egos” que tots els artistes tenen. “Es nota que Dorst coneix molt bé la psicologia dels actors”, declara.

Explica Casablanc que, abans que Antonio Simón li encarregués el paper, ja feia temps que tenia el personatge “ben imaginat”, de tant que el va captivar quan va llegir l'obra. Per això considera un verdader “miracle” que ara l'estigui representant als escenaris, amb una interpretació aplaudida allà on va i que li ha valgut ser finalista dels premis Valle-Inclán.

“Por de pujar a l'escenari? Mai! Com a molt, emoció.” Així de rotundament respon l'actor de 54 anys sobre la maleïda por escènica que afecta molts companys de professió. Tampoc es capfica amb l'espasa de Dàmocles que sempre amenaça la seva feina, perquè, com bé diu, “això és el pa de cada dia, i malauradament no només en aquesta professió”. Ell ara es limita a disfrutar d'un moment dolç i de tranquil·litat absoluta. “M'ha costat molt arribar fins aquí. Potser per les meves característiques físiques, ara visc la maduresa en plenes facultats físiques i interpretatives. I s'ha d'aprofitar”, explica.

Sense anar gaire lluny, avança que acaba de rodar un episodi de la sèrie de culte El ministerio del tiempo encarnant Goya i, per a la BBC, un ministre espanyol de Felip III en la sèrie titulada Gunpowder. També en el sector de l'audiovisual, ara rodarà l'esperada sèrie de Cesc Gay Fèlix, en què compartirà protagonisme amb Leonardo Sbaraglia.