Cultura

Tradició i evolució

El director tunisià Mohamed Ben Attia narra la història d'un noi a qui concerten un matrimoni a ‘Hedi', film premiat en la Berlinale

Amb el seu primer llargmetratge, Hedi, el director tunisià Mohamed Ben Attia no només va aconseguir participar en la secció oficial del Festival de Berlín de l'any passat, sinó també figurar en el palmarès amb dos premis: l'Os de Plata al millor actor (Majd Mastoura) i el premi a la millor òpera prima. La pel·lícula narra la història d'un noi reservat i conformista a qui la seva possessiva mare concerta un casament; però un dia, en un hotel de platja al qual va per feina, coneix una extravertida animadora per la qual se sent atret.

En una conversa amb El Punt Avui, Mohamed Ben Attia explica que precisament el va atraure la idea de narrar la rebel·lió contra un casament concertat des del punt de vista masculí, perquè “la dona ja neix amb molts obstacles que l'obliguen a superar-se. En canvi l'home ho té tot, està mimat, no ha de fer un esforç constant, es dona per fet que el món està fet a la seva mida”. No és casualitat que la història d'amor que viu el protagonista neixi en un hotel, un espai cosmopolita i impersonal: “La meva pel·lícula està feta de paradoxes estranyes com aquest contrast entre les formes de vida tradicional i els hotels moderns. Aquest és un món a part on tot és possible. Hi ha turistes estrangers i pots beure alcohol, tenir sexe o muntar una festa.”

Ben Attia dubta a l'hora de contestar si el personatge principal de Hedi es pot considerar una metàfora de l'evolució de la joventut del seu país, ja que “a Tunísia hi ha tal efervescència entre la gent jove que ja no hi ha un prototip, no hi ha el mateix conformisme que hi havia abans. Hedi té una ingenuïtat que no és l'habitual per l'edat que té. El que sí que té en comú amb molta gent del país són els dubtes a l'hora de decidir quin camí s'ha de triar”. Tunísia és un dels països on, entre el 2010 i el 2013, es va viure l'anomenada Primavera Àrab, i tot i les dificultats el director considera que “des de la revolució han passat sis anys, que és poc temps, però s'ha progressat molt en la llibertat d'expressió, per exemple, sobretot si es compara amb països com ara el Marroc, Algèria, Egipte. Es pot parlar obertament de sexualitat, de religió, de política...

Hedi és coproduïda pels germans Jean-Pierre i Luc Dardenne, que es van incorporar al projecte “quan el guió ja estava escrit. La meva productora Dora Bouchoucha els el va enviar juntament amb l'últim curt que jo havia fet, i els va interessar. Vam tenir moltes sessions per Skype i donaven la seva opinió sobre la història, però sense cap mena d'imposició”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.