Soldevilla considera que la Barcelona del ‘Quixot' és una invenció de Cervantes

Si el figuerenc Lluís Maria Mandado va defensar ara fa uns anys que El Quixot es va escriure en català i que va ser la censura política i religiosa la que va transfigurar la personalitat de l'escriptor –oficialment, d'Alcalá de Henares, però segons ell català i anomenat Joan Miquel Servent–, ara un llibre engrandeix el gran debat sobre l'obra cèlebre de Cervantes i pressuposa que l'autor mai no va trepitjar Barcelona.

Els darrers passatges de la segona part del Quixot tenen lloc a Barcelona, un fet insòlit ja que, fins aleshores, Cervantes mai havia citat explícitament cap indret real amb algunes excepcions com el Toboso o el riu Ebre. Que l'autor hagués estat a la capital catalana fins a dia d'avui no s'ha qüestionat gaire, i ha estat precisament un altre figuerenc, el catedràtic de llengua i literatura espanyoles, Joan Manuel Soldevilla, que acaba de plantejar la possibilitat que Cervantes tan sols hagués imaginat aquests escenaris. Una teoria que Soldevilla planteja i desenvolupa en el llibre titulat Don Quijote en Barcelona. La ciudad imaginada, editat per Cal·lígraf, i que avui es presenta a la Llibreria 22 de Girona (20 h) en un acte amb la intervenció del professor de filologia de la UdG Jorge García i del mateix autor, que és catedràtic de l'institut Ramon Muntaner de Figueres.

Segons l'estudi de Joan Manuel Soldevilla, que va a contracorrent de les tesis d'altres prestigiosos cervantistes, la Barcelona quixotesca és una invenció més de Cervantes. “El que és cert és que no hi ha proves certes de la presència de Cervantes a la Ciutat Comtal, però això no afecta el seu prestigi, sinó que l'engrandeix: Barcelona es converteix en una ciutat realment literària ja al segle XVII”, escriu l'autor.

Per una altra banda, el llibre planteja un altre debat: coneix l'Empordà Cervantes? Hi ha elements suficients per afirmar que aquest va ser l'últim paisatge que van veure els seus ulls abans del captiveri d'Alger.

Don Quijote en Barcelona és un llibre que subratlla la inesgotable font creativa que constitueix la immortal novel·la, en el quart centenari de la mort del seu autor, al qual es ret homenatge.