“La ciutat ha entès bé a què jugàvem com a biblioteca”

“Jo venia a fer el que he fet: a dirigir el trasllat des de la Casa de Cultura i a posar en marxa la nova biblioteca. I ara marxo per una decisió volguda, desitjada i aconseguida”, diu Lourdes Reyes i Camps (Barcelona, 1961). Reyes ha estat la primera directora de la Biblioteca Carles Rahola , hereva de la històrica Biblioteca Pública de Girona, i ara deixa la biblioteca més gran i amb més recursos humans de Catalunya –30 treballadors en plantilla– per anar a dirigir, a partir de dimecres vinent, Can Peixauet, una petita biblioteca situada en una antiga masia de Santa Coloma de Gramenet, al costat del riu Besòs. “Allà serem vuit persones i això és ideal per treballar en equip i tenir un contacte directe amb les persones. Em ve molt de gust treballar en una biblioteca de proximitat, que a més té un parell de sales per programar coses”, diu aquesta bibliotecària vocacional i apassionada. “Fa 36 anys vaig començar la meva trajectòria professional a la biblioteca Pare Miquel d'Esplugues de Llobregat i m'agrada també la idea de tornar a l'àrea metropolitana de Barcelona. Mai no m'he mogut gaire per ambició professional, sinó sobretot per aprendre, i Can Peixauet serà per a mi un altre focus d'aprenentatge, com ho ha estat també la Rahola”, afirma.

Lourdes Reyes ha treballat deu anys a Girona en dos períodes diferents. La primera vegada va estar a la Biblioteca Pública de Girona com a coordinadora de serveis, entre el 2002 i el 2007. El 2012 hi va tornar per “acabar el que havia de fer i solucionar una cosa que estava pendent”. El 30 d'agost del 2013 va tancar l'antiga biblioteca de la Casa de Cultura i va començar el llarg i difícil trasllat a la nova seu del carrer Emili Grahit d'uns 300.000 llibres i altres documents. La Biblioteca Carles Rahola va obrir les portes el 23 de desembre del 2014 i es va inaugurar el 13 de gener del 2015. En aquests dos anys, la Carles Rahola s'ha convertit en un dels nuclis culturals més actius de la ciutat, amb milers de visitants –uns 1.500 al dia– i una intensa programació d'activitats. “Aquí s'han obert molts camins i ara s'han d'aprofundir. La ciutat ha entès molt bé a què jugàvem com a biblioteca. Hem fet aliances que han funcionat molt bé, perquè nosaltres com a bibliotecaris treballem per la lectura i la divulgació del coneixement però no som especialistes en cap matèria, i en canvi el Col·legi de Metges, el de Periodistes o d'Arquitectes, entre altres entitats, poden venir a la biblioteca a organitzar actes, sabent que aquí tindran un important públic potencial: els nostres usuaris. Per això estan passant tantes coses cada dia a la Carles Rahola, perquè acollim moltes activitats, ja que tenim pocs diners per programar”. A ella li agrada especialment el festival literari Mot, “una autèntica festa”, que farà que torni a Girona a final de març. “Jo crec que hem guanyat públic aquest any gràcies a les activitats, perquè el públic de préstec està a la baixa, aquí i a tot arreu, com a conseqüència d'internet. Però aquí apostem per la presencialitat, perquè les persones som, respirem i convivim.”

Reyes té un argument de pes per a la seva visió de la biblioteca com un centre culturalment molt actiu: “Sempre m'he sentit treballadora del sector públic i dirigir un equipament que costa 1,7 milions d'euros l'any és una gran pressió, tal com està la societat. I que la biblioteca tingui un rendiment més alt passa perquè tingui una gran programació d'activitats que ajudi a canviar la societat: és la nostra obligació, perquè tenim una bona situació i espais per fer-ho.”

La bibliotecària marxa amb bones sensacions: “A la Rahola hem fet un gran mosaic humà, amb tantes peces que junts fem un dibuix molt maco i molt complet. I això no té fi: hi ha un camí fet que és bonic, plural i divers, però la Rahola pot seguir creixent i té una potencialitat brutal. I està bé que ara vingui algú amb altres visions que també sumin.”