No pensar, sentir

Òpera contemporània pensada per atreure un públic jove. Quartett, de Luca Francesconi, es va estrenar fa cinc anys a La Scala de Milà i des d'aleshores s'ha anat consolidant com una de les “millors obres del segle XXI”, segons Christina Scheppelmann, directora artística del Liceu. I al gran teatre de la Rambla és on es podrà veure a partir del dimecres 22 de febrer, en cinc funcions, un títol que arriba com la petita joia de la temporada, una obra que s'allunya del repertori clàssic megaprogramat i que permet veure què s'està cuinant actualment en la creació lírica contemporània. Només cal dir que la direcció d'escena és d'Àlex Ollé, de La Fura dels Baus, garantia que el muntatge serà espectacular. D'entrada, ha disposat a l'escenari una caixa sostinguda radialment per uns cables d'acer de tres mil·límetres en la qual transcorre la trama: dos personatges, un home i una dona tancats –i és ben bé així, perquè no en poden sortir durant els vuitanta minuts que dura l'espectacle–, mentre que al fons es projecten unes imatges (de Franc Aleu) que representen el subconscient, les pors i els malsons de la parella. “L'autor del llibret, Heiner Müller, va situar l'acció, primer, en un saló durant la Revolució Francesa i, després, en un búnquer posterior a una tercera guerra mundial. Em va agradar aquesta idea del búnquer, perquè copsa la sensació d'aïllament i soledat de la parella. Per això vam pensar en aquesta caixa, que representa una presó, una cèl·lula dins l'univers”, argumenta Àlex Ollé.

L'escenògraf Alfons Flores es va inspirar en una anècdota que li van explicar de Gaudí, segons la qual l'arquitecte tenia al seu despatx una roca penjant d'una munió de filferros. “Era una imatge impactant: semblava impossible que s'aguantés, així que vam idear aquesta caixa penjada d'uns fils, que atempta contra la percepció d'estabilitat que tenim i que potencia el sentit de l'obra, que parla de les emocions.”

S'enclaustraran en aquesta caixa gegant els cantants Robin Adams i Allison Cook, que l'han interpretat durant els cinc anys que fa que circula l'obra. “Cada cop que ens trobem per interpretar-la, som més grans i més savis. La nostra perspectiva del text ha anat canviant; hi trobes coses que al principi no veies”, diu Cook. Adams defensa la màxima actualitat d'aquesta òpera, que retrata una societat que està perdent empatia: “Es basa en la manera com ens tractem l'un a l'altre, i emergeix alguna cosa monstruosa; es mostren els límits que intentem traspassar i ens comportem sense empatia.”

Cook, que resulta que és una antiga companya d'universitat d'Adam (a la Royal Scottish Academy de Glasgow), aprecia el caràcter multimèdia de la proposta escènica, que segons ella és “el futur de l'òpera”. “Hi trobes l'aspecte visual, el teatral, el so..., que et passa per sobre.” El so està treballat i les veus, distorsionades en alguns passatges. Al fossar hi haurà quaranta músics de l'Orquestra del Gran Teatre del Liceu, dirigits per Peter Rundel, i després sona, per la part posterior de l'escenari, una orquestra de cent músics enregistrada per l'IRCAM.

I de què va Quartett? “Doncs de l'aïllament, la decadència..., però l'espectador n'ha de fer la seva lectura”, diu Ollé. En tot cas, són tretze escenes en què els cantants interpreten diversos personatges de Les amistats perilloses, de Pierre Choderlos de Laclos, fins i tot intercanviant-se els rols. Cook, per exemple, que s'ha especialitzat en la lírica contemporània –aquesta temporada participa en dues estrenes mundials: l'òpera Alice's adventures in Wonderland, de Gerald Barry, a Londres, i Only my pen tolerates my choices, de Kasia Glowika, a Brussel·les–, fa de marquesa de Merteuil, però també de Valmont. Mentre que Robin Adams, que va cantar al Liceu la temporada 2003/2004 amb Wintermärchen (P. Boesmans), de vescomte de Valmont, però també de Madame de Tourvel. “És una obra que no s'ha d'intentar entendre, sinó sentir; això de voler-ho comprendre tot és una malaltia moderna”, rebla Adam.

Ulleres futuristes

En l'espectacle es posarà a prova el nou servei Opera Touch, unes ulleres que permeten seguir els sobretítols i altres informacions en el mateix camp de visió. Se'n posaran 30 a disposició dels espectadors que les vulguin provar en una operació que només s'ha fet a Sant Sebastià.