cultura

cultura

Un passeig per la Girona de Bertrana i Fidel Aguilar

La ruta va coincidir amb el Dia Internacional de la Llengua Materna, i es van llegir també textos en francès i italià

Mig centenar de persones hi van participar

Prop de mig centenar de persones van afegir-se ahir al matí a la passejada literària organitzada pels Amics de la Unesco i el Centre de Normalització Lingüística de Girona per homenatjar dos dels grans referents culturals de la ciutat en els seus respectius aniversaris: l'escriptor Prudenci Bertrana (1867-1941), de qui es compleixen els 150 anys del naixement, i l'artista Fidel Aguilar (1894-1917), que demà farà exactament cent anys que va morir. L'itinerari, que es va fer coincidir també amb la celebració del Dia Internacional de les Llengües Maternes, va consistir en la lectura de textos de Bertrana extrets de les seves novel·les Josafat, El vagabund i Tieta Claudina, totes tres recuperades recentment per Edicions de l'Ela Geminada, a més de l'evocació Foranies gironines i del seu discurs als Jocs Florals de Girona de 1935. Alguns d'aquests fragments van ser llegits també en francès i italià. En concret, de Josafat es va aprofitar la recent traducció al francès que n'ha fet la professora de la Universitat de Girona Anna-Maria Corredor, juntament amb el professor de la Universitat de Caen Gilles Groult, per a l'editorial L'Harmattan, i per a la lectura en italià es va fer servir la traducció ja existent des de l'any 1927 de Giuseppe Ravegnani, editada per la Casa Alpes de Milà.

La passejada, conduïda pel poeta Lluís Lucero i en l'organització de la qual també van col·laborar La Caseta (Serveis Educatius de l'Ajuntament) i els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, va sortir de la plaça dels Apòstols i va resseguir el barri vell, amb parades a la plaça dels Lledoners, el carrer dels Alemanys, la Força, les voltes d'en Rosés, la Rambla a l'altura del pont de Ferro, la sala Fidel Aguilar, el pont de Pedra i acabament a la plaça de Catalunya, davant el bust de Bertrana fos a partir d'un guix original de l'escultor Ricard Guinó.

Els textos relacionats amb Fidel Aguilar, escollits també per Lluís Lucero, procedien principalment del retrat que en va deixar Joan-Josep Tharrats al llibre Perfils i semblances, a més dels poemes que li han dedicat Narcís Comadira i Isabel Oliva i Prat. Davant de la rèplica en bronze de l'estàtua Imploració, als Quatre Cantons, el delegat de Cultura de la Generalitat, Francesc Ten, va aprofitar per recordar que al maig s'inaugurarà la tercera gran exposició d'Aguilar, que es podrà veure a la Casa Pastors, i que servirà, va dir, per “acostar-lo a les noves generacions, per a les quals potser no és prou conegut”. No és el cas de Lluís Lucero, que a la parada del carrer de la Força, a l'entrada del Museu dels Jueus, va recordar que Aguilar havia tingut l'estudi al quart pis de l'edifici del costat, que havia estat propietat de la seva família abans que fos adquirit per la Universitat de Girona i rehabilitat per convertir-lo en apartament per als professors visitants de la Universitat de Girona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia