La dignitat per 28 cèntims d'euro

La companyia L'Anònima va estrenar la versió catalana de La rebel·lia possible a La Seca aquesta tardor. Van haver de marxar de la sala, quan el públic començava a reaccionar al boca-orella. Ara, un buit a la sala Muntaner (s'ha ajornat l'estrena de Camarades) esperen que serveixi per recuperar aquell ànim del públic. Faran temporada del 22 de febrer al 26 de març. La rebel·lia possible parteix d'un fet real: un home va obstinar-se a recuperar 28 cèntims cobrats indegudament per part d'una empresa telefònica. La Justícia li va donar la raó i l'empresa va haver de retornar molts milers d'euros a tots els pacients a qui havien cobrat de més.

Sens dubte, un personatge així és un heroi. I per això aquesta obra (que va ser un èxit a La Cuarta Pared de Madrid, durant un any i mig) erigeix aquest tal Garcia com un ídol per a altres persones que s'adonen que és possible i necessari protestar: contra la burocràcia de la Sanitat, en contra l'omnipotència de les asseguradores, o en contra de l'Església que no vol renunciar al nombre de fidels. Per a la producció de la Muntaner repeteixen Xavi Casán, Toni González, Joan Sureda i Núria Valls. Carla Mercader i Maria Villarejo substitueixen Blanca Solé i Júlia Bonjoch. Amb un cert aire de comèdia fantàstica, els actors entren i surten de l'escena per participar del joc. I és que una acció puntual que no aspirava més que a fer valer el que és just es converteix en un acte heroic que provoca una mena de revolució exaltada en contra de les grans empreses que dominen en l'operació de compravenda: siguin empreses de telefonia, bancs, o la mateixa institució de l'Església. Un díptic interessant si es completa amb el Realpolitik de Teatre de l'Enjòlit que, aquests dies fa temporada a La Seca, precisament.