Isabel-Clara Simó
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
“Ningú ens aturarà”
Isabel-Clara Simó va rebre ahir el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes més polititzat en una cerimònia ben reivindicativa i que “fa justícia” a la guardonada
“Si estem convençuts que volem la llibertat, no ens aturarà ningú”, va dir l'escriptora
Enmig del clima d'ebullició que estem vivint amb el procés, i pendents de la sentència del judici pel 9-N, l'acte de lliurament del 49è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes va adquirir un caire especialment reivindicatiu. De fet, abans i tot de començar la vetllada, ja es van poder sentir crits d'independència a la virolada sala del Palau de la Música Catalana, on van assistir el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; el conseller de Cultura, Santi Vila, i el president de les Corts Valencianes, Enric Morera.
La premiada d'aquest any, l'escriptora valenciana Isabel-Clara Simó, sempre s'ha mostrat partidària de la independència, i això d'antuvi, i “amb la seva veu”, que provoca polèmica i “incomoditats”, tal com va indicar la glossadora de la seva vida, Margarida Aritzeta. I Isabel-Clara Simó, que va dir que se sentia emocionada, si bé tampoc li tremolava la veu en aquesta ocasió, va construir un discurs encès en què va recordar la falta de competències de Catalunya i la necessitat de posar fi a la “colonització”. “Recordeu Alícia en terra de meravelles –va dir adreçant-se al públic–, quan la nena pregunta al gat de Cheshire: «Com se surt d'aquí?» I el gat li respon: «Tot depèn d'allà on vulguis anar.»” “Si estem convençuts que volem la llibertat, no ens aturarà ningú”, hi afegia. I va reblar el clau esgrimint un lema llatí, sapere aude, que va popularitzar el film El club dels poetes morts: “Atrevim-nos i gosem pensar per nosaltres mateixos; ningú ens aturarà ni ens posarà barreres.”
Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural, entitat que atorga aquest guardó dotat amb 20.000 euros, va abordar en el seu parlament temes d'actualitat com ara la lluita per aconseguir el reconeixement del català a la Unió Europea i l'obertura del nou Canal 9 al País Valencià, així com la recuperació del senyal de TV3. I també va esmentar l'embargament dels comptes d'Òmnium: “Denunciem una persecució política amb recursos públics, però la nostra entitat té 65.000 socis i si Franco no va poder posar-hi fi, l'Estat espanyol tampoc podrà.” Per acabar, Cuixart, emocionat, va fer referència a la crisi dels refugiats i va recordar els de la Guerra Civil: “És vergonyós que l'Estat només hagi acollit 1.100 persones.”
Una autora “bufetejada i mal llegida”
En el transcurs de la vetllada, els espectadors van poder passejar per alguns dels textos més representatius de l'homenatjada com ara Júlia (1983), El mossèn (1987), La salvatge (1994) i la darrera novel·la, Jonàs (2016). La lectura es va alternar amb moments musicals. No hi va faltar un tema del seu amic Ovidi Montllor (El meu poble Alcoi) i d'altres de J.S. Bach, un dels compositors més estimats de l'autora melòmana.
Hi va intervenir Margarida Aritzeta, que va fer un recorregut per la vida de la novel·lista, que l'ha dut del seu Alcoi natal a Barcelona, on va dirigir la revista Canigó i va desenvolupar la seva tasca com a escriptora i articulista en diversos mitjans, entre els quals El Punt Avui, on encara escriu actualment. Xavier Bru de Sala, per la seva banda, va parlar de la recepció de la seva obra, sense amagar que, tot i haver estat molt premiada, “ha estat més bufetejada i mal llegida”. El premi d'Òmnium serveix per fer “justícia” davant d'una situació, va dir Bru de Sala, “que reflecteix la miopia col·lectiva”. Esgrimint que l'alcoiana sempre ha treballat amb rigor i seguint el “canonisme”, el també escriptor va defensar que un artista s'ha de valorar per les seves millors obres, no pel conjunt. Tot seguit, de l'extensa obra de Simó, que es compon de més de cinquanta títols –tots els gèneres inclosos–, en va destacar Amor meva, L'amant de Picasso, El professor de música i Els invisibles.