Els cants populars de Jordi Pere Cerdà

“La cançó popular és, com la princesa del bosc endormiscat, una meravella amagada dins la vida atrafegada que menem (...). Aquesta meravella amagada va perdent-se a poc a poca sota la cendra dels dies, dels anys, a vegades dels segles. Malgrat això, la seva llum somorta ha perdurat fins a nosaltres”, escriu Jordi Pere Cerdà, pseudònim d'Antoni Cayrol (Sallagosa, 1920-Perpinyà, 2011) just a l'inici del llibre Cants populars de la Cerdanya i el Rosselló, obra pòstuma del gran escriptor nord-català que acaba de publicar l'editorial Mediterrània.

El llibre, l'edició del qual ha anat a cura de Jordi Julià i Pere Ballart, professors de teoria de la literatura i literatura comparada de la UAB, aplega més d'un centenar de cançons que l'escriptor i poeta va anar aplegant, des de finals de mitjans dels anys 40 i fins a primers dels 60, de pastors, cantaires i gent de muntanya del Rosselló i la Cerdanya. També s'hi inclouen els estudis que sobre aquestes cançons va deixar escrits Jordi Pere Cerdà –el qual, malgrat els seus repetits intents, mai va aconseguir veure publicats–, la transcripció de les seves lletres i la interpretació cantada que ell mateix va fer-ne, a vegades amb acompanyament de guitarra i tot sovint a viva veu. Dos cedés, que s'inclouen amb el llibre, recullen 43 d'aquestes cançons.

Cançons de la Cerdanya i el Rosselló està conformat per dos textos originals de Cerdà. El primer és La vida dels pastors segons la cançó popular, una primera versió del qual va ser pronunciada en una conferència el 30 de desembre del 1961 a la sala Aragó de Perpinyà i inclòs, anys més tard, en el volum Aspectes de la Cerdagne (Perpinyà, 1986). En aquest text, Cerdà repassa la vida tradicional dels pastors a través de les cançons. Abans, però, s'endinsa en consideracions sobre els orígens, la pervivència i els estudis sobre la cançó popular, de la qual diu: “Estimar-la és tornar a trobar la innocència, la puresa, l'emoció verge de la infància (...). Perquè la cançó popular ens fa pujar graó per graó a dins dels segles, a la rel del nostre ésser, dels nostres pares, és a dir, endins de la soca de què nosaltres sem, simplement, el brot actual.”

El segon dels textos és Estudi i presentació dels cants, on comenta les cançons recollides per ell mateix durant una quinzena d'anys i que presenta agrupades pel cantaires que li van transmetre. Entre aquests destaquen Àngela Coll, de Llo, Maria Subirà, de Naüja, Rosa Duran, de Dorres, Caterina Forquet, de Vallestàvia o el Vaquer de Sureda. El llibre es tanca amb la lletra de les més de cent cançons aplegades per l'autor ceretà.

Quatre escrits introdueixen al volum els textos de Cerdà. En el primer, l'Associació Jordi Pere Cerdà explica les vicissituds del projecte i com el poeta “temia que textos i cants no els publiquessin mai”, fet que, sortosament, no s'ha produït.

Jean-Baptiste Para, redactor en cap de la revista Europa, escriu Rituals del plaers d'ésser, on fa un record i elogi de la figura de l'escriptor, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes l'any 1995. “Cerdà és, per damunt de tot, un poeta que s'ha trobat al camí de la cançó popular de la seva terra natal”, escriu.

Jordi Julià, un dels curadors del volum, escriu sobre Jordi Pere Cerdà i la cançó popular i remarca com moltes de les cançons es van perdre amb els últims cantaires que les van aprendre i que durant molts anys van existir en la memòria de l'autor. “La veu del poeta de Sallagosa que sentim enregistrada és la veu dels nostres avantpassats, que ens expliquen qui som, però també és un eco històric que ens parla de segles passats, d'una vida pagesa i ramadera en clar retrocés, però que va perviure i dominar per les nostres contrades fins al llindar de la modernitat”, diu Julià.

Finalment, Pere Ballart comenta que uns dels problemes més evidents que es van trobar en preparar el volum va ser que dels textos de Cerdà se n'havien conservat diferents edicions, tant a mà com a màquina, alguna d'enregistrada i fins i tot alguna d'impresa.