“Busco un sentiment de llibertat total”

Tot i que, escoltant-lo, algú diria que va créixer a Oklahoma, com el seu admirat Leon Russell, l'ex-Sunday Drivers Julián Maeso ho va fer a Toledo. “El meu pare cantava en un grup rotllo sixties”, recorda. “Es deien Los Daltons i, a casa, cantava sovint La casa del sol naciente, incloses les notes agudes.” La partida de naixement, però, no fa reduir la sensibilitat i contenció amb què aquest multiinstrumentista aborda músiques com el soul, el funk i el blues, tal com s'ha posat en relleu en un disc, Somewhere, Somehow (editat per Sony, “el mateix segell que Bob Dylan i Leonard Cohen”, com adverteix amb orgull), que acumula ple d'elogis i que, avui, presentarà a l'Apolo de Barcelona en un concert del cicle Curtcircuit compartit amb l'osonenc Roger Usart. L'orgue Hammond que caracteritza bona part del so de Maeso, però, no hi serà present. “En aquest disc he intentat fugir-ne, perquè després l'has de portar de gira... i mai trobes ningú que en vulgui llogar cap!”, lamenta. “Sí que porto, però, un Farfisa, un Rhodes, i sintetitzadors.”

Maeso, acompanyant d'Irma Thomas i Martha High en les gires que aquestes dives del soul han fet per l'Estat, no dissimula la seva admiració pels setanta: “Hi havia un sentiment de llibertat total, que és el que busquem músics com jo. Hi havia molt de moda, és clar, però ara es fa increïble veure com Yes, amb aquella música, podien omplir estadis i vendre milions de discos.” Maeso, que en el seu últim disc ha treballat amb l'històric Jorge Pardo, no descarta en un futur imbuir-se de músiques com ara el flamenc. “El sento pròxim. El flamenc i el blues, en el fons, són una mateixa cosa explicada de diferents maneres.”