El Museu del Cinema obre la finestra als curtmetratges

A poques hores de saber-se si Timecode, el curt del català Juanjo Giménez premiat al festival de Canes, guanyarà un Oscar en la seva categoria, el Museu del Cinema ha posat el focus en aquest format d'obra audiovisual que no sempre capta l'atenció dels espectadors. Insistint a reivindicar el curtmetratge, un artefacte artístic molt valorat per tots aquells qui volen explicar històries a través de la imatge en moviment, amb projectes com Pantalla Oberta, el Museu del Cinema ara obre la finestra a una selecció de treballs sorgits d'una de les plataformes de formació més potents del sector audiovisual català com és l'ESCAC. En aquesta edició, Pantalla Oberta oferirà durant tres mesos ininterromputs projeccions contínues de treballs realitzats per cineastes sorgits de l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC).

En aquesta mostra, dividida en tres blocs mensuals, s'hi podran veure vint treballs, dividits en tres programes diferents, tots ells del període 1999-2016, vint càpsules que certifiquen que l'ESCAC és un centre de referència en la formació audiovisual i cinematogràfica. És així com en una primera tongada (fins al 31 de març) es projectaran a la sala d'exposicions temporals treballs tan referencials com La ruta natural, d'Àlex Pastor (2004), L'última polaroid, de Mar Coll (2004), o Mis vacaciones, de J.A. Bayona (1999). Obres que, com es comprova a la del director de Un monstruo viene a verme o Los otros, “són un compendi del cinema i la qualitat creativa de futurs cineastes”, com va remarcar el director de l'ESCAC, Sergi Casamitjana, ahir durant la presentació de la mostra.

Per al programa que tindrà lloc de l'1 al 30 d'abril, es projectaran set curts més, entre els quals destaquen Nadador, de Dani de la Orden (2013), i Temporada 92-93, d'Alejandro Marzoa. I fins al 28 de maig, dels set curts que es podran veure destaca el del gironí Damià Serra, En la azotea (2015), seleccionat en el Festival de Berlín 2016 i nominat als Goya.

El director del Museu del Cinema, Jordi Pons, va voler remarcar que aquesta nova mostra de Pantalla Oberta no és només una reivindicació del format curt i de tot aquell talent que se li aplica, sinó també un homenatge a l'ESCAC, “que demostra fa anys que amb el seu mètode d'aprenentatge molt pràctic s'ha convertit en un referent del sector a escala internacional, formant professionals de tots els àmbits, des de directors fins a productors, passant per muntadors o directors de fotografia”. L'ESCAC, adscrit a la Universitat de Barcelona, és un centre docent de caràcter privat que forma professionals en les diferents branques cinematogràfiques i de l'audiovisual en general.

En el transcurs de la inauguració de la mostra, el regidor de Cultura de Girona, Carles Ribas, va voler destacar aquesta unió de dues idees que han de confluir: per una banda el talent cinematogràfic i de formació creativa –a més, d'àmbit privat– i un equipament destinat a difondre i exhibir les obres sorgides –en aquest cas públic–, “talment com la unió del final amorosa de Xanadú que reprodueix el genial curt de Bayona”.

En aquest sentit, Carles Ribas va indicar que la voluntat de l'Ajuntament és convertir Girona en un lloc de creació, aprofitant que d'aquí han sorgit cineastes com Isaki Lacuesta, Isa Campo, Edmon Roch, Pere Vilà i tants d'altres.