Cultura

Capafonts recupera el forn de pa medieval

Serà un petit museu que s'integrarà en la ruta guiada pel nucli antic del poble

El forn està emplaçat en un edifici del segle XIII, que manté l'estructura i moltes de les eines dels típics forns medievals, ja desapareguts a gairebé tot el país. L'Ajuntament de Capafonts l'ha rehabilitat i convertit en un museu «per recuperar part de la memòria històrica, no només del poble, sinó del conjunt de les muntanyes de Prades. Una manera de fer, i de comprar i vendre el pa que ja s'han oblidat a gairebé tot arreu», segons ha informat. Al forn, que va deixar de funcionar fa un quart de segle, s'hi conserven eines (pales, caixes de fermentació, taulell,...) i instruments per fer coques i altres productes de pastisseria, ja utilitzats, tots, pels volts de l'any 1600. A més, també s'hi pot contemplar maquinària introduïda posteriorment, com un motor de gasolina del 1926 que activava la pastera i que encara funciona. El forn de pa s'integrarà, a partir de la pròxima Setmana Santa, en una ruta guiada pel nucli antic de Capafonts.

Les primeres restes d'activitat fornera al poble es troben a Cal Macià, un edifici catalogat que data també del segle XIII, on vivia el recaptador d'impostos del comtat de Prades. Però, a més del forn de Cal Macià, al poble també s'han detectat altres forns per coure pa, entre els quals hi ha el que ara s'ha rehabilitat: el forn comunal del poble, també del segle XIII, on els pagesos portaven els sacs de farina per fer-ne pa, l'aliment bàsic de la població en aquell temps. Tal com explica l'historiador Diego López en un llibre de pròxima publicació sobre la història de Capafonts, era costum que els qui collien blat, l'anessin a moldre i portessin després al forn sacs de farina de 100 quilos. Per cada sac els donaven una targeta amb dotze caselles cadascuna de les quals valia per deu quilos. La targeta, doncs, equivalia a 120 quilos de pa (dotze arroves). A mesura que l'anaven retirant, normalment de cinc en cinc quilos, el forner foradava la casella corresponent, és a dir, que un forat equivalia a mitja arrova.

Quan en una casa s'acabava la collita i per tant s'exhaurien les reserves de farina, i no hi havia manera d'aconseguir-ne, els forners continuaven proporcionant targetes «a fiar», és a dir, a crèdit, fins que la venda d'alguna collita permetia liquidar el deute. D'aquesta manera, a cap casa de Capafonts no hi faltava mai el pa per malament que anés l'economia familiar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

David Martí guanya el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica

Barcelona

Adeu, R. Saladrigas

barcelona

‘El rossinyol’, a la Xina

Barcelona
Carme Grandas i Marc Aureli Santos
Directors i coordinadors de les jornades Repensant la figura de Gaudí

“El ciutadà veu Gaudí com un forat negre”

barcelona
Mirador

No pot haver-hi història de l’art sense els llegats

Víctor Baladoch guanya el premi Screen

rubí

Els ocells del Càntut

cassà de la selva
Crònica

Una celebració de la vida

Girona

Antoni Miralda, premi Velázquez

barcelona