Un llibre posa a l'abast les millors columnes d'Aragó

La directora de la Càtedra de Patrimoni Literari de la Universitat de Girona, Mariàngela Vilallonga, presentarà demà a la Fundació Valvi (19 h) Escriure i viure, un volum que aplega una àmplia selecció de les columnes que Narcís-Jordi Aragó (Girona 1932-2016) va publicar a la contraportada del diari El Punt Avui al llarg de vint anys, entre el 1993 i el 2013. El llibre, editat per Curbet, inaugura una nova col·lecció de la Biblioteca Fundació Valvi dedicada a l'escriptor i articulista gironí, que entenia el periodisme en la seva versió més pausada, reflexiva i, sempre que fos possible, com deia amb modèstia, amb “una punta de literatura”. Per a Narcís-Jordi Aragó, de fet, un article rodó tenia certes semblances amb el sonet: no hi havia de sobrar res, cada paraula havia de dirigir-se cap a l'eclosió d'un sentit i, en passar d'una ratlla a l'altra, com en les versos d'un poema, era desitjable que el lector percebés una música determinada que en poesia la dóna la rima i en prosa s'anomena estil. Aragó era un estilista dels l'articles, que li agradava llegir-se a si mateix en veu alta per comprovar si “funcionaven”. Venerava una manera de fer periodisme que ja no s'estila però en la qual se sustenta una de les branques més robustes de la tradició literària catalana, encara que només fos perquè s'hi havien foguejat els seus admirats Josep Pla, Gaziel o Eugeni Xammar.

“Escriure una columna és sempre una aventura (...) exigeix, de fet, un llarg entrenament: un pòsit de lectures, una recerca de temes, un procés de maduració d'idees”, reflexionava en un dels seus textos, que rebat la inclinació a la pedanteria i la improvisació que sol predominar en aquest gènere més aviat breu i que requereix, per tant, la precisió d'un fanàtic. Sí, Aragó era un fanàtic de l'exposició clara, ordenada, significativa, ben dosificada i equilibrada amb la quantitat justa d'informació, opinió i literatura. A vegades n'hi havia prou que li vingués al cap, no pas un tema, sinó una frase, i la resta es descabdellava seguint aquest començament amb el mateix determini implacable amb què un bon narrador condueix els seus contes cap a un final sorprenent i alhora inevitable.

Les columnes reunides en aquest volum, prologat per Mariàngela Vilallonga, van ser escollides pel mateix Aragó poc abans de morir, amb la col·laboració d'Anna Sánchez, d'entre les més de 800 que va publicar cada setmana a El Punt Avui al llarg de vint anys i, tal com es remarca en una nota aclaridora al principi del llibre, sense servir-se de cap suport informàtic ni d'accés a internet. Amb la seva màquina d'escriure i el seu voluminós i llegendari arxiu, es bastava per sostenir la credibilitat documental dels seus textos, tan fiables que més d'una vegada se l'ha pres més per historiador que per periodista.

Per a l'edició de la present antologia, de la qual s'ha prescindit de les columnes de tema polític i econòmic i les que tractaven temes massa locals, s'ha seguit una organització temàtica que reflecteix els principals interessos de l'escriptor: “Paraules i lletres”, “Literatura”, “Periodisme”, “Art”, “teatre”, “Cinema”, “Natura”, “Europa”, “Església” i un darrer apartat que, amb el títol de “Pessebres insòlits”, reprodueix una desena de columnes nadalenques inspirades en grans autors del segle XX.