Bertrana va novel·lar el dolor per la mort dels fills

La Revista de Girona presenta avui, a l'aula Aurora Bertrana de la Universitat de Girona (19.30 h), el seu últim número, en el qual dedica un especial monogràfic a Prudenci i Aurora Bertrana coordinat per Glòria Granell. Sota el títol “Prudenci i Aurora Bertrana amb ulls d'avui”, la revista ha convidat una quinzena d'autors a reflexionar sobre la vigència dels dos escriptors, pare i filla, en uns articles que plantegen una relectura actualitzada de la seva obra. Entre les aportacions més rellevants del dossier, hi ha la transcripció d'un projecte inèdit de novel·la, El preu dels fills, que Prudenci Bertrana hauria escrit per exorcitzar el dolor per la mort de la filla petita, Cèlia, l'any 1931, després d'haver perdut ja dos fills més, Heribert i Helena, quan tenien 15 i 19 anys. L'editor Oriol Ponsatí-Murlà, comissari de l'Any Bertrana, que és qui dóna a conèixer un fragment del primer capítol i l'esbós del desenvolupament narratiu de la novel·la, observa que la mort de Cèlia als 20 anys és l'única que Bertrana no va incloure en la seva trilogia autobiogràfica Entre la terra i els núvols, fins i tot forçant una el·lipsi “tan inversemblant com eloqüent” de saltar de l'any 1931 al 1938 en el volum en què li hauria correspost referir-la, L'impenitent, com si la mort de la filla petita fos l'única que reiteradament se li resistís a un escriptor que “havia aconseguit convertir tota la seva vida en matèria literària”. El text, localitzat en una llibreta d'apunts del fons Bertrana del Museu d'Arqueologia de Girona, que formen una trentena de documents, permet constatar també que l'escriptor hauria retornat a la pintura precisament per endolcir la convalescència de la noia omplint-li l'habitació dels paisatges que pintava: “Dos istius que torna a pintar per a distreure la filla. Emoció que sent en tornar a obrir la seva capsa de colors després de divuit anys que l'havia arraconada.”

D'Aurora, l'única dels quatre fills que va sobreviure, la professora Sílvia Roig ofereix la lectura d'un altre text poc conegut, La mareta dels porcs, inspirat, com La aldea sin hombres, en la repressió nazi a la petita localitat d'Etobon. Aquest relat sobre la bogeria d'una dona que ha perdut el respecte a l'espècie humana després de presenciar l'assassinat dels fills i el marit, no només posa en dubte, segons Roig, la perspectiva masculina dominant en la representació de la guerra, que omet del relat el patiment de la rereguarda, sinó també la creació de determinats mites, com el de la resistència, que en la novel·la Aurora Bertrana qüestiona a través de la mort atzarosa de la dona, convertida, malgrat tot, en heroïna i màrtir.