A prova de saquejos

L'enorme pes de la tapa i del conjunt escultòric que hi ha al damunt va preservar la tomba de Pere II dels saquejos monacals del segle XIX

Pere II va ser enterrat primer l'any 1285 en un lloc indeterminat del monestir de Santes Creus, prop de l'altar, i va ser traslladat entre finals de l'any 1302 i principis del 1303 al sarcòfag que va fer construir Jaume II per honorar la grandesa del seu pare. La recerca exhaustiva documental que s'ha dut a terme com a treball preparatori de l'exhumació ha permès rebutjar l'any 1300 (fins ara la data que es considerava correcta) com la del trasllat, ja que hi ha una carta de Jaume II a l'abat de Santes Creus, que data de Tots Sants del 1302, en què comunica que encara no pot viatjar al monestir per presidir el segon enterrament del seu pare. L'any 1312 es va construir un altre mausoleu a l'altre costat del creuer, on van ser enterrats Jaume II i la seva esposa Blanca d'Anjou. D'altra banda, al costat del mausoleu de Pere el Gran hi ha la tomba de l'almirall Roger de Llúria, que va manifestar la seva voluntat de ser enterrat als peus del seu senyor.

La documentació històrica indica que des del 1835, en què es va dissoldre el cenobi de forma definitiva, només hi va haver un intent d'obertura de la tomba de Pere II. Va ser el 6 de setembre de l'any 1857 per part del restaurador Bonaventura Hernández Sanahuja, que va poder aixecar uns escassos centímetres la tapa del sepulcre per introduir-hi una candela encesa i veure «la mòmia del rei Pere», tal com explica en les seves memòries. Es creu que la sepultura no ha estat profanada a causa del gran pes dela tapa i del conjunt escultòric que té al damunt i perquè el monestir de Santes Creus va romandre en estat d'abandonament durant un període molt curt de temps després de la desamortització del 1835, ja que es va anar poblant ràpidament de pagesos de la zona. No va córrer la mateixa sort el doble sepulcre de Jaume II i Blanca d'Anjou. L'any 1836, la tomba va ser saquejada completament. La mòmia del rei va ser esmicolada i llençada al carrer i la de la reina, al pou del palau reial que hi ha al recinte monàstic. Un exmonjo va recollir les restes i les va tornar al sarcòfag.

Només tornarà el cos

Un cop oberta la tomba, procés que es farà el febrer del 2010, els experts decidiran si estudien in situ les restes de Pere II o si les traslladen al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, amb seu a Sant Cugat del Vallès. L'anàlisi durarà entre cinc i sis mesos. Quan acabin els estudis, només retornaran els ossos a Santes Creus, ja que l'aixovar funerari serà restaurat i exposat al Museu d'Història de Catalunya, a Barcelona. El procés de descoberta de la tomba (la tapa pesa 900 quilos) serà complex i obligarà a tancar el presbiteri de l'església, on es col·locarà un altar provisional perquè la parròquia pugui continuar la seva activitat.

750.000 euros de cost

El Departament de Cultura invertirà 750.000 euros en la restauració de les tombes i l'estudi de les restes de Pere II. Aquesta actuació serà la més destacada del 850è aniversari del monestir, que es commemorarà el juny del 2010. L'any 1160 és considerat el de la fundació, ja que va ser quan es va fer la donació de Santes Creus a la comunitat cistercenca de Santa Maria de Valldaura. Altres activitats que es duran a terme seran la il·luminació de les tombes reials i del presbiteri de l'església. El Museu d'Història de Catalunya, que gestiona el monument, també n'ha millorat la senyalització. L'any passat van visitar Santes Creus 76.515 persones.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda