Retrobant la il·lusió
‘Llum', d'Elisabet Riera, narra el creixement personal a través de la relació entre una dona i una nena
“La relació que tenen les dues dones és d'aprenentatge, de mestra i deixebla”
L'Altra Editorial i Sexto Piso han publicat Llum, l'última novel·la d'Elisabet Riera; una picada d'ullet a la Lolita de Nabokov i a La mort a Venècia de Thomas Mann que narra la relació entre una dona de quaranta anys i una nena de dotze.
“La relació que tenen les dues dones és una relació d'aprenentatge, de mestra i deixebla. Cadascuna aporta a l'altra el que necessita en aquell moment de la seva etapa vital: la protagonista madura ha perdut la il·lusió, la fe en l'amor i el desig, i la Llum, amb dotze anys, està entrant en l'etapa en què començarà a viure totes les experiències de la vida adulta. Les dues s'intercanvien equipatges i experiències”, explica l'autora a El Punt Avui.
Conscient que la relació entre les dues dones pot resultar polèmica per la diferència d'edat, Elisabet Riera defensa que “la novel·la s'ha de llegir en clau d'aprenentatge” i que “mentre escrivia no era conscient que parlava d'aquest tema”.
“He intentat que no sigui sòrdida, al contrari, en escriure vaig tirar pel lirisme del llenguatge i considero que tracto el tema de forma delicada, tot i que per mi la història d'amor entre elles no és el tema principal”, justifica respecte de la qüestió sobre la possible polèmica. “Jo escrivia una història d'amor mutu, de fascinació i dependència o necessitat mútua i com això té un termini de vida curt.”
Elisabet Riera, que viu a Terrades –el seu poble natal– des de fa uns anys, descriu a Llum traços detallats dels paisatges de l'Empordà per tal de crear una obra delicada.
En concordança amb el tema tractat, els pocs personatges que hi apareixen són dones. “Crec que és un llibre d'univers femení i penso que és perquè la Llum és un reflex de la infantesa de la pròpia protagonista, que la vol recuperar. El fet que els personatges principals siguin dues dones multiplica l'efecte mirall o model del llibre.”
Punt de partida
Riera va tenir la idea de començar a escriure la novel·la a partir d'una vivència personal. “El punt de partida és autobiogràfic –explica–. El detonant per començar-la va ser una escena molt particular: jo era dins de casa meva, al poble on està situada la història. Era un dia que feia una tempesta d'estiu molt forta i passaven tota la colla de nois i noies del poble carrer avall, xisclant i ficant-se dins les basses, mullant-se per la pluja i cridant de felicitat. Em van fer molta enveja i vaig pensar que m'agradaria poder tornar a ser com ells i cridar d'aquesta manera sota la pluja. Aquesta va ser l'escena iniciàtica que em va servir per tirar del fil de moltes altres vivències que estaven dins”, comenta l'autora, que explica que ella, com la protagonista, va anar a l'Empordà amb una mena de crisi vital.
Amb múltiples referències literàries –la novel·la s'obre amb tres cites i la protagonista ensenya llibres i autors a la Llum–“el llibre deu molt a Te deix amor, la mar, com a penyora de la Carme Riera”, assenyala l'autora i fundadora de l'editorial WunderKammer.
“Hi ha molts d'amors i moltes maneres d'estimar. L'amor pot ser passional, d'admiració o d'aprenentatge. L'hem definit en la seva forma romàntica, però té accepcions molt més grans, i per això crec que Llum també és una història d'amor”, conclou Elisabet Riera.
