Cultura

Una ciutat de llum i ombra

Jordi Basté i Marc Artigau novel·len una Barcelona de passions contradictòries

‘Un home cau' és una obra de misteri que presenta dues mirades d'un mateix fet tràgic

“No sé si soc escriptor, el que tinc clar és que soc un comunicador. I al segle XXI un comunicador es pot expressar de moltes maneres: dalt d'un escenari, davant un micròfon o escrivint”, diu Jordi Basté, amb to preventiu, però relaxat. Sap que el llibre Un home cau (Rosa dels Vents) serà qualificat de “mediàtic” i per això té clar el seu argumentari. També sap de les malfiances de la gent. “Sé que aixecarà suspicàcies que escrigui un llibre a quatre mans. Però efectivament així ha estat.” El periodista, director del programa El Món a RAC 1, i el seu company literari, l'escriptor teatral Marc Artigau, expliquen el procés d'elaboració de l'obra. “El Basté ha anat construint el relat del protagonista i jo el de la família”, diu Artigau. El plantejament argumental permet aquest mètode de treball. “Es tracta d'un mateix fet mirat des de dues òptiques diferents.” Les quatre mans, no obstant, s'identifiquen. “Es veu molt clar qui ha escrit què”, diu Basté.

Una de les mirades és la d'Albert Martínez, un investigador privat que viu a Barcelona i que és testimoni d'un dels fets rellevants de la novel·la: dos homes caminen cap a l'espigó situat a la platja de la Mar Bella. Martínez, que està sopant amb un vell amic, els observa i veu com estan discutint, i després d'una estona comprova que només en torna un. El protagonista no té prou cintura per adonar-se que pot haver passat res d'estrany. Només a l'endemà quan llegeix a la premsa que un home ha estat trobat ofegat para atenció i s'adona que va tenir la notícia a tocar i no va reaccionar adequadament.

L'altra mirada l'ofereix la família benestant de la víctima, els membres de la qual viuen un conflicte en què es barregen dos temes punyents: l'eutanàsia i el fratricidi. “La novel·la tracta de persones que cauen, i no només en sentit literal. Els protagonistes perden coses”, explica Artigau.

Però l'obra, que els autors afirmen que també té moments d'humor, té una altra cara, la d'una Barcelona hedonista i d'exquisida presència culinària. De fet, Un home cau cita diversos restaurants i no tots de referència esnobista. N'hi ha de ben senzills “que ni tan sols s'adonaran que han sortit al llibre”. Com el Belmonte, prop de la plaça de la Mercè i on, segons els autors, fan “uns patacons amb romesco per llepar-se'n els dits”. El restaurant que té un marcat protagonisme a la novel·la és Ca la Nuri, ja que és el lloc d'on es contempla la tragèdia principal de l'obra.

Els autors saben que han fet una obra que es dirigeix a “un públic ampli” i que han tractat de fer “un llibre entretingut”. I per més divertiment l'obra té una banda sonora que inclou temes de Raphael, entre altres.

Per Basté, la Barcelona que retrata Un home cau és “molt mestissa, amb escenes a la Barceloneta, Eixample, Sarrià o Gràcia”. Aquesta visió costumista, que barreja els barris populars amb els de la Barcelona burgesa, es combina amb la sordidesa d'alguns del fets que es relaten. Basté es declara molt seguidor de les novel·les de misteri: “A casa teníem tota la col·lecció d'obres d'Agatha Christie publicades per l'editorial Molino”, i tots dos manifesten el seu deute amb Vázquez Montalban i amb Eduardo Mendoza. La passió per Barcelona de Basté el fa pensar que “els barcelonins no tenen consciència de com es viu de bé en aquesta ciutat. Potser caldria que l'estiméssim una mica més”.

La relació entre els dos autors va néixer fa quatre anys, després d'una lectura teatral a Sabadell, en què va sorgir una amistat que els ha portat a escriure aquest llibre. Ja estan pensant en una continuació. “Però no podem avançar-nos. Tot depèn de l'acceptació que tingui.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Televisió SERIADA
JAume Vidal

De primera sèrie

Als seixanta, les sèries van entrar a les llars en blanc i negre, finals tancats i doblatges llatins

 
‘domus artis’
Jaume Vidal

Color amagat

 
Mircea Cartarescu
Escriptor romanès

“Vaig intentar descriure un autor pur”

Barcelona
 
televisió seriada
GEMMA BUSQUETS

Sèries d’or abans de la fal·lera

 

El marquès de Camps, caçador i escriptor

Figueres
 
Crítica
cinema

Quan el bé i el mal no poden ser allò que eren

 
reedició
guillem vidal

Bellesa, foscor i èxit

 
D’ACTOR A AUTOR
REDACCIÓ

Madaula afina els dards

Barcelona
 
Pròxim capítol: 38. Els màrtirs de Vilanna (Creu dels carlins, Bescanó)

El setge de la Força

GIRONA