Cultura

Una ciutat de llum i ombra

Jordi Basté i Marc Artigau novel·len una Barcelona de passions contradictòries

‘Un home cau' és una obra de misteri que presenta dues mirades d'un mateix fet tràgic

“No sé si soc escriptor, el que tinc clar és que soc un comunicador. I al segle XXI un comunicador es pot expressar de moltes maneres: dalt d'un escenari, davant un micròfon o escrivint”, diu Jordi Basté, amb to preventiu, però relaxat. Sap que el llibre Un home cau (Rosa dels Vents) serà qualificat de “mediàtic” i per això té clar el seu argumentari. També sap de les malfiances de la gent. “Sé que aixecarà suspicàcies que escrigui un llibre a quatre mans. Però efectivament així ha estat.” El periodista, director del programa El Món a RAC 1, i el seu company literari, l'escriptor teatral Marc Artigau, expliquen el procés d'elaboració de l'obra. “El Basté ha anat construint el relat del protagonista i jo el de la família”, diu Artigau. El plantejament argumental permet aquest mètode de treball. “Es tracta d'un mateix fet mirat des de dues òptiques diferents.” Les quatre mans, no obstant, s'identifiquen. “Es veu molt clar qui ha escrit què”, diu Basté.

Una de les mirades és la d'Albert Martínez, un investigador privat que viu a Barcelona i que és testimoni d'un dels fets rellevants de la novel·la: dos homes caminen cap a l'espigó situat a la platja de la Mar Bella. Martínez, que està sopant amb un vell amic, els observa i veu com estan discutint, i després d'una estona comprova que només en torna un. El protagonista no té prou cintura per adonar-se que pot haver passat res d'estrany. Només a l'endemà quan llegeix a la premsa que un home ha estat trobat ofegat para atenció i s'adona que va tenir la notícia a tocar i no va reaccionar adequadament.

L'altra mirada l'ofereix la família benestant de la víctima, els membres de la qual viuen un conflicte en què es barregen dos temes punyents: l'eutanàsia i el fratricidi. “La novel·la tracta de persones que cauen, i no només en sentit literal. Els protagonistes perden coses”, explica Artigau.

Però l'obra, que els autors afirmen que també té moments d'humor, té una altra cara, la d'una Barcelona hedonista i d'exquisida presència culinària. De fet, Un home cau cita diversos restaurants i no tots de referència esnobista. N'hi ha de ben senzills “que ni tan sols s'adonaran que han sortit al llibre”. Com el Belmonte, prop de la plaça de la Mercè i on, segons els autors, fan “uns patacons amb romesco per llepar-se'n els dits”. El restaurant que té un marcat protagonisme a la novel·la és Ca la Nuri, ja que és el lloc d'on es contempla la tragèdia principal de l'obra.

Els autors saben que han fet una obra que es dirigeix a “un públic ampli” i que han tractat de fer “un llibre entretingut”. I per més divertiment l'obra té una banda sonora que inclou temes de Raphael, entre altres.

Per Basté, la Barcelona que retrata Un home cau és “molt mestissa, amb escenes a la Barceloneta, Eixample, Sarrià o Gràcia”. Aquesta visió costumista, que barreja els barris populars amb els de la Barcelona burgesa, es combina amb la sordidesa d'alguns del fets que es relaten. Basté es declara molt seguidor de les novel·les de misteri: “A casa teníem tota la col·lecció d'obres d'Agatha Christie publicades per l'editorial Molino”, i tots dos manifesten el seu deute amb Vázquez Montalban i amb Eduardo Mendoza. La passió per Barcelona de Basté el fa pensar que “els barcelonins no tenen consciència de com es viu de bé en aquesta ciutat. Potser caldria que l'estiméssim una mica més”.

La relació entre els dos autors va néixer fa quatre anys, després d'una lectura teatral a Sabadell, en què va sorgir una amistat que els ha portat a escriure aquest llibre. Ja estan pensant en una continuació. “Però no podem avançar-nos. Tot depèn de l'acceptació que tingui.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
L’APUNT

‘La independència, quina paciència!’

Suggeriment a Ibáñez, un nou àlbum de Mortadel·lo: La independència, quina paciència! Podem imaginar al president Marianico Rajón demanant al Superintendent de la T.I.A. que envii als millors agents...

 

Els gals sobre rodes

 

El cinema torna a brillar amb un ‘cicle deu’ a Temporada Alta

Girona
 

Howlin’ Dogs continua la recerca, amb noves eines

girona
 
La crònica

El Mag Lari il·lusiona amb la seva ‘Dolce vita’

 

Tots junts tenim el poder

barcelona
 
JOANA CEBOLLA
ACTRIU

“Per actuar necessitem un bar amb una barra”

Lleida
 
LA VIDA SOCIAL

Competència de sardanistes a Banyoles

 
SALT

Els gegants de Salt celebren 65 anys