Solsona i Casasses dibuixen un Bertrana irònic i genial

Un gran estilista amb “una capacitat magistral per convertir en paraules allò que veu”, fent servir una prosa “de ferro forjat amb cops de geni”, però també amb bones dosis d'ironia. Així va “dibuixar” ahir Ramon Solsona la figura de Prudenci Bertrana en la primera de les taules rodones del cicle Dibuixant Bertrana, organitzat a l'auditori Josep Irla de la Generalitat per Òmnium Gironès i els serveis territorials de Cultura de la Generalitat –amb el suport del Departament de Filologia i Comunicació de la UdG, la Institució de les Lletres Catalanes, l'Escola Municipal d'Humanitats i la Fundació Prudenci Bertrana–, en el context de l' Any Bertrana , dedicat tant a Prudenci com a Aurora, tot i que ahir el pare va ser el gran protagonista. El cicle va començar amb dos bertranians d'alt nivell, Ramon Solsona i Enric Casasses, “un dels millors narradors i un dels millors poetes de la literatura catalana actual”, com va dir el moderador, Xavier Pla, director de la Càtedra Josep Pla de la UdG i també coordinador del cicle, juntament amb la professora Gemma Clarissó.

El president d'Òmnium Gironès, Sergi Font, va prologar aquesta primera sessió, titulada Llegir Bertrana, escriure després de Bertrana, recordant cicles anteriors que l'entitat havia dedicat a altres escriptors com ara Joan Sales i Joaquim Amat-Piniella. “Prudenci Bertrana sempre va tenir una relació estranya amb Girona, però ara estan sorgint diverses iniciatives per reenllaçar-lo amb la ciutat”, va remarcar Font. Tot seguit el director dels serveis territorials de Cultura, Francesc Ten, va felicitar Òmnium per “haver dibuixat tan bé aquest cicle” i hi va afegir: “Girona està participant activament en aquest Any Bertrana, que ha de servir bàsicament per difondre l'obra dels Bertrana.” En el cas de Prudenci Bertrana, Xavier Pla no creu que li calgui més divulgació, sinó una millor orientació als seus futurs lectors: “Prudenci Bertrana ha estat un escriptor molt llegit i, per tant, no estem queixant-nos d'una falta de lectors, però potser la majoria s'han orientat massa a Josafat. La situació de Prudenci Bertrana dins la literatura catalana no ha quedat mai prou clara, i aquesta commemoració podria donar l'impuls necessari perquè els lectors convençuts puguessin connectar amb els futurs lectors de la seva obra.”

Entre aquests lectors convençuts hi ha Solsona i Casasses: el primer, “acomplexat” per la brillant prosa de Bertrana; el segon, més aviat “estimulat”. “Bertrana escriu per necessitat, després de mirar i pensar, perquè captar amb els sentits i el pensament és el primer pas de la creació”, va dir Solsona. “Bertrana té un punt d'innocent que li permet descuidar-se de la modèstia i se situa ell mateix en la categoria d'escriptors de raça víctimes del malastre”, va indicar Casasses.

El cicle Dibuixant Bertrana continuarà demà, dijous, amb la taula rodona Mirar Bertrana, pintar després de Bertrana, en la qual participaran Glòria Granell, filòloga, directora de l'Aula Municipal d'Humanitats i especialista en l'obra de Prudenci Bertrana; Agnès Prats, filòloga i editora de Prudenci Bertrana, i Jordi Falgàs, historiador de l'art i director de la Fundació Rafael Masó, amb Gemma Clarissó com a moderadora.

Per al dimarts 21 de març s'ha programat la taula rodona Reviure Bertrana, dialogar amb Bertrana, moderada per Oriol Ponsatí-Murlà, amb la participació dels escriptors Toni Sala i Miquel Martín i el director de cinema Xavi Puebla, que està preparant l'adaptació de Josafat que s'estrenarà a final d'any. Totes les sessions tindran lloc a l'auditori Josep Irla, a les set de la tarda. Aquest cicle de taules rodones es complementarà amb una visita pels escenaris vitals i literaris dels Bertrana que tindrà lloc el dijous 23 de març des de Sant Pere de Galligants, conduïda per Oriol Ponsatí-Murlà (19 h).