Cultura

Virtuós i terrorífic

Mor Bernie Wrightson, dibuixant de còmic que va freqüentar els espais foscos de la naturalesa humana amb una gran qualitat gràfica i una dosi de sarcasme gòtic

Va ser el creador de La Cosa del Pantano, personatge que provoca alhora pànic i tendresa

El dibuixant Bernie Wrightson, mort ahir d'un càncer, va néixer a Baltimore (Estats Units) l'any 1948. Ho va fer a la mateixa ciutat que Edgar Allan Poe. No deu ser casualitat. Wrightson va recollir tota l'herència de l'escriptor precursor del modern terror gòtic. La seva gran creació, La Cosa del Pantano (1972), és un homenatge als mites de terror del segle XX que Wrightson venerava des de jove com ho havia fet amb la ciència-ficció. Per a la història queden els deu primers números que després continuarien, amb més o menys encert, altres dibuixants i guionistes. A més de crear-ne un de nou, Wrightson va recrear mites clàssics de l'horror com Frankenstein inspirant-se directament en l'obra original de Mary Shelley. La passió pel món tenebrós li venia de petit, quan somiava escenes de dones decapitades.

Wrightson pertanyia a una generació d'autors americans que van començar la seva carrera als seixanta i la van consolidar als setanta. Van recollir i modernitzar l'herència clàssica d'autors que els van precedir com ara Will Eisner, Milton Caniff i Frank Robbins. Entre la nova fornada d'autors que va esclatar, s'hi trobaven Frank Frazetta, Mike Kaluta i Jeff Jones, tots ells col·legues i amics seus que a l'Estat van tenir, com Wrightson, un grapat de seguidors sobretot perquè van ser autors molt publicats a les revistes de Josep Toutain a finals dels setanta i als vuitanta, especialment al còmic de terror Creepy. Abans, però, aquesta mena d'historieta havia agafat embranzida a les publicacions Dossier Negro i Vampus.

Wrightson es va iniciar professionalment a l'editorial DC, però va fer un gran salt quan el van fitxar per a la revista Web of Horror Magatzin. Era jove i li deixaven fer el que volia, però no tant. Al cap de quatre números es va trobar les portes tancades.

Però aquesta experiència el va animar a crear amb altres dibuixants la revista Abyss. Un gran èxit, es va exhaurir, però els dibuixant no van poder fer quadrar gaire els números i van haver de tancar.

Aleshores va entrar a treballar per a la Marvel, però el ritme i la pressió de la feina no li van agradar gens i va anar a parar a l'eterna rival, la DC, per la qual va realitzar una portada per a la revista House of Secret, que seria el còmic on publicaria La Cosa del Pantano, la clau que li obriria les portes de l'èxit.

La coincidència amb Poe no va ser només per raó de lloc de naixement i per l'aproximació conceptual a la seva obra, sinó que també va adaptar alguns dels seus relats, com ara El gato negro, una clara prova del seu virtuosisme gràfic. Després d'abandonar La Cosa del Pantano, el dibuixant va entrar a treballar a la Warren, una editorial especialitzada en terror i que es va nodrir també de dibuixants catalans com ara Josep Maria Beà.

A la Warren, empresa caracteritzada per la llibertat que donava als seus creadors, va realitzar un fort treball d'experimentació gràfica. Va donar una nova dimensió al pinzell i a la ploma, i va esdevenir un gran virtuós del dibuix, sense perdre ni dinamisme ni agilitat en el relat. El seu domini de la llum encara és ara impactant. Wrightson ha dibuixat episodis de Batman, corresponents a la sèrie, The Cult i de Punisher.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Agnès Jaoui

“Valorar massa la bellesa física pot ser terrible”

Actriu, dramaturga, guionista i directora, sovint combinant dos o tres d’aquests rols en una mateixa obra o film, Agnès Jaoui es posa a 50 primaveras a les ordres de la directora i guionista Blandine...

Barcelona
 

El Festival Internacional del Circ, de Figueres a Girona

girona
 

Lleida celebra els 150 anys del naixement de Granados

lleida
 

Sitges premia Sarandon

barcelona
 
Mirador

‘La Dame en Noir’

 

Rosana: “Les xarxes són una benedicció”

castelló d’empúries
 

La Nit de Poetes recordarà Josep Palau i Fabre

Girona
 

Juliette Binoche recrea Barbara

barcelona
 

Ple de Blaumut en el seu tercer Cap Roig

palafrugell