cultura

la crònica

Les moltes ànimes negres del ‘soul'

El soul en té moltes, d'ànimes negres. Molts sons i diferents veus, en general moltes capes per a un mateix concepte, del qual el Black Music Festival , en cada nova edició, esdevé el gran mostrari per enamorar-se d'aquestes ànimes que canten com cap altra al sentiment. Serveixi, a tall d'exemple, l'última nit de concert de l'edició d'enguany dissabte a la sala La Mirona.

Obria Jalen n'Gonda , nascut nord-americà però arrelat musicalment a Liverpool. Sol a l'escenari, lluny d'empetitir-se en la categoria, ingrata, d'actuar abans que el cap de cartell i quan l'auditori no s'ha omplert, Jalen n'Gonda va demostrar el poder que té la senzillesa. Només una guitarra (també es donava suport en alguna cançó amb els teclats) i una veu amb les quals fa parar l'atenció a un auditori, encara desganat. El músic, fent-se escoltar, reivindica la seva presència dalt l'escenari; semblava poca cosa, a dalt, però cançó a cançó es va fer gran i gran. Es pot descobrir les influències de Jalen n'Gonda amb Holler (When You Call My Name). i Why I Try. Ens quedem, per raons sentimentals, amb la versió que va fer del clàssic d'Otis Redding, I've been loving you.

De l'acústica, potent i ferma, de Jalen N'Gonda al so vibrant, un black vitalista, de The Suffers, una formació de deu músics liderats per la vocalista Kam Franklin. El seu soul és el que afegeix capes: de la tradició de la ciutat d'origen, Houston, amb música cajun fins al so caribeny que es percep amb la incorporació a la banda de dues congues, al capdavant de les quals, hi havia José Luna, amb ulleres de sol i també showman alhora de presentar la banda. La vocalista Kam Franklin va fer seu aquest soul de barreges quan va cantar una cúmbia i per presentar-la a l'audiència va invocar el nom de la cantant texana Selena. The Suffers , però, també van transitar, i molt, pel soul que evoca una peli policial dels anys setanta, amb els primers compassos de Make some room . I Kam Franklin va fer un duet amb el teclista Patrick Kelly al més pur estil Barry White i Gloria Gaynor. El seu és un soul ballable, una ànima negre que carrega energia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Nostaldisc celebrarà el 1r campionat gironí de rebobinat de cintes de casset amb ‘boli’ Bic

sant gregori
Torroella de montgrí

El talent més internacional omple de màgia el 12è Fimag

Torroella de Montgrí

Els Premis d’Arquitectura ja han seleccionat les 24 obres candidates

Girona

De l’abús a celebrar la sexualitat, dalt de l’escenari

BARCELONA/IGUALADA
ART

Un incendi malmet part d’una exposició d'Edgar Massegú al Tinglado 2 de Tarragona

TARRAGONA
música

Sidecars: “En dos minuts no podem dir tot el que hem d’explicar en una cançó”

GIRONA
EQUIPAMENTS

El govern aprova una partida de 5,9 milions per al ‘hub’ audiovisual de les Tres Xemeneies

BARCELONA
DANSA

El coreògraf Alexander Ekman porta al Liceu un ‘Midsummer Night’s Dream’ poc shakesperià

BARCELONA
MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA