cultura

Vicent Sanchis,

Nou director de TV3

“Jo vinc aquí a arriscar”

Aquells que diuen que aquesta és una televisió governamental, menteixen” Hem de ser més àgils. Avui en dia no es pot confiar tot a tan llarg termini com estava fent TV3”
L'any que ve canviarem el format d'‘Els matins', que considerem gastat”
Vull que la secció de cultura deixi de ser la Ventafocs”

Vicent Sanchis (València, 1961) és el nou director de TV3, nomenat recentment pel consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Sanchis, que ja ha pres contacte amb la seva nova activitat, és llicenciat en ciències de la informació per la UAB i la seva trajectòria professional abasta diferents medis i mitjans: ha estat director del setmanari El Temps; director de la revista Setze,(1988); director adjunt i director del diari El Observador (1990-1993), i director del diari Avui (1996-2007). Exerceix com a professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Ha estat vicepresident d'Òmnium Cultural i secretari general de la Fundació Catalunya Oberta. La seva experiència a Televisió de Catalunya ha estat com a director i guionista de diversos programes, com Stromboli, Cosí Cosà i Pares i fills. Entre gener de 2009 i 2010 va dirigir el canal Barça TV i fins al moment del seu nomenament exercia de tertulià al programa radiofònic El Món a RAC1 i al programa L'illa de Robinson d'El Punt Avui TV. També era director adjunt del diari digital El Món i escrivia la columna Desclot a la pàgina tres del diari El Punt Avui. El seu nomenament ha aixecat una allau de crítiques.

Ja ha aconseguit aturar el primer cop de les crítiques que ha rebut el seu nomenament?
Les crítiques són raonables, previsibles i legítimes. Estem parlant d'una empresa pública molt important i hi ha interessos molt concrets i és difícil satisfer tothom, al començament tothom marca el seu territori. Pel que fa a crítiques polítiques, hi ha hagut de tot, és cert que hi ha hagut crítiques però el meu nomenament per part del consell de govern de la CCMA es va fer per la majoria que marca la llei, i més encara. Jo soc una persona que en aquesta vida ha rebut moltes crítiques, una mica més no acabaran amb mi.
Ha pres contacte amb els treballadors de la casa?
Sí, m'he reunit amb moltes àrees, amb molts treballadors, i un dia d'aquests, en breu, he de parlar amb el comitè d'empresa i amb el consell professional.
A vegades es diu que la plantilla de TV3 està sobredimensionada. Vostè també ho creu?
Això no em competeix a mi, sinó a la CCMC i també al Parlament. Aquesta és una empresa pública que ha de competir amb empreses privades, molt més petites, més inquietes, amb més capacitat per reaccionar i amb un mercat molt més gran, ja que en un 99 % dels casos són en castellà.
El repte és trobar la fórmula per augmentar l'audiència i alhora oferir un servei públic.
Exacte, i trobar aquesta fórmula és per morir-se. TV3 ja se la va inventar fa molt temps amb moltíssima gràcia i encert, però avui en dia és molt difícil aconseguir-ho. L'audiència s'ha fragmentat molt.
I la mateixa composició de la societat catalana també ha canviat, ara hi ha molts nouvinguts nascuts fora de Catalunya.
I segurament és difícil que una persona que arriba de fora es posi a veure una televisió en català com TV3. Però saben que és un referent de prestigi, i l'important és que els seus fills acabin fent-la seva. És una feina que ja va fent des de fa temps el Club Super3, per exemple, i que s'ha de seguir fent en un futur.
Quin és el principal canvi que vol fer en la programació?
Hem de ser molt més àgils. Avui en dia no es pot confiar tot a tan llarg termini com estava fent TV3 fins ara.
Això vol dir tenir més capacitat per moure programes, suprimir-los o canviar la seva hora d'emissió?
Per exemple. Això sí, sense caure en l'obsessió que tenen alguns programadors de cadenes privades. A nosaltres ens resulta molt llunyana la guerra per la publicitat que es reparteixen els dos grans grups de televisió privada de l'Estat. Això ho tenim en contra, però sí que tenim un avantatge: TV3 té una gran influència en la societat catalana i té molt prestigi. I un altre avantatge: el sector audiovisual català té una salut envejable.
Parlant del sector audiovisual, amb el seu nomenament els productors de cinema li han recordat la seva reivindicació de rebre més inversions per part de TV3.
El que demanen els productors, bàsicament, és més terreny de joc. És una petició absolutament raonable però que ha de considerar també els límits pressupostaris que té TV3. El sector demana rebre la mateixa atenció per part de TV3 que quan aquesta tenia més pressupost; però algunes de les reivindicacions que es fan a TV3 s'han de fer al Parlament, que és qui aprova els pressupostos.
Vostè fa seva la reclamació de més pressupost que feia l'anterior director, Jaume Peral?
Sí, però és molt fàcil fer-la i quedes molt bé, però si no és possible no és possible. La sanitat pública també demana més pressupostos, tots els sectors ho fan. Per posar més diners a una partida s'han de treure d'una altra; el difícil és treballar amb el que et donen. La gran aposta cinematogràfica de TV3 per a aquesta temporada és una pel·lícula que ha coproduït amb tota la il·lusió, Incerta glòria, d'Agustí Villaronga, que és una gran producció. Però qualsevol inversió que es fa està auditada mil vegades. Quan es gestiona una empresa pública com TV3 ningú ha d'estar content del tot, del que es tracta és que ningú estigui del tot incòmode.
A TV3, vostè va dirigir el programa cultural ‘Stromboli'. Com pensa tractar la cultura?
En aquest terreny s'han anat fent diversos canvis i intents, buscant que la cultura tingués una transversalitat en tota la graella. A vegades la cultura va més enllà d'allò que es veu en pantalla. És el meu àmbit, aquell en el qual estic més a gust, i en mi el sector cultural tindrà un còmplice. És cert que quan l'altre dia em vaig presentar un per un a tots els redactors, amb els de cultura vaig acabar de seguida; moltes vegades la secció de cultura és la Ventafocs, i m'agradaria corregir això.
Creu que decisions com la de suprimir diversos programes culturals especialitzats del 33 per incloure els seus continguts en un contenidor com ‘Tria 33' ha fet que es diluïssin aquests continguts?
Sí, evidentment, això ha pogut passar. I també entenc que el sector cultural ha patit unes reduccions pressupostàries molt grans, així que ja venen tocats i són sensibles. Hem de buscar fórmules perquè es sentin còmodes. També és cert que jo he arribat i m'he trobat amb uns pressupostos i unes decisions preses des de fa molt temps, perquè en televisió tot es planteja a llarg termini.
Ara, a més de TV3, existeix el Super3/33, el 3/24 i Esports 3. Pensa fer cap canvi en l'estructuració d'aquests canals?
Ho hem de veure. Si TV3 ha de competir amb els seus rivals que es concentren amb les seves cadenes, és fàcil imaginar com és de difícil fer competitius la resta dels canals. A TV3 tenim una televisió que són dues, una altra, una altra, una altra i un portal digital que és de la Corporació. És lògic que es tingui cura amb TV3 que és qui ha de lluitar per l'audiència, però quan jo, que soc periodista, he volgut informar-me, sempre he anat al 3/24.
TV3 s'ha caracteritzat per l'èxit de les telenovel·les. Pensa donar un gir a aquest producte, ara que al mercat local i internacional triomfen les sèries?
La primera cosa que es canviarà la nova temporada serà la telenovel·la. Es canvia perquè La Riera ja portava unes quantes temporades i arribes a un moment que ja li pots donar més voltes que, al final, no és possible continuar. Les telenovel·les són un producte de ficció i ficció d'aquesta casa. Les produccions de ficció són cares; has de fer content l'espectador, has de quadrar un pressupost, has de treballar amb la gent de la casa i també amb les productores que reclamen el seu marge i el seu espai. No només el senyor Jaume Peral demanava més pressupost, també ho feia la senyora Mònica Terribas i el senyor Francesc Escribano. El que és normal és que tu envegis, enyoris i aspiris a tenir recursos il·limitats, però resulta que són poquíssims. Aquesta casa és molt gran i de costos molt, molt forts. En el marge que queda sí que voldria fer sèries, però no ens hem d'equivocar, aquests productes són moltes vegades molt efímers. A vegades es fa una pel·lícula per a televisió de dues entregues i és de producció cara. A mi m'ha sorprès com s'ha fet de bé amb Incerta glòria amb els seus recursos, la recreació que s'ha fet de la Barcelona de l'any 37. Dins les nostres possibilitats intentarem arribar al límit.
Ha experimentat un envelliment el públic de TV3?
Tot el públic de les televisions, com el dels diaris, ha envellit. Les audiències de televisió es mesuren amb audímetres que hi ha en els televisors, no en els mòbils. La gent jove ha canviat de tendències i de cultura; ha envellit la gent que és controlada pels audímetres.
I com es fa front a les noves maneres de veure la televisió, per seguir sent un referent?
Espero que l'agilitat que demano a l'hora d'enfocar la graella es pugui encomanar a d'altres àmbits d'aquesta casa. Ens haurem d'anar trobant les respostes a cada moment, jo i la gent que vingui després de mi. Per mi això és una prioritat i estic disposat a sacsejar aquesta casa per aconseguir-ho, i estic segur que comptaré amb la complicitat del personal.
La informació política de TV3 rep acusacions de parcialitat per part de sectors ideològics contraposats.
És un joc d'equilibris molt complicat. Tothom voldria que TV3 fos com ell vol. Que sigui de tothom és gairebé impossible perquè aquest país té mil sensibilitats diferents; ara, ha de ser de la màxima gent possible. I és un trencaclosques molt difícil. Però ho diré tantes vegades com calgui: aquesta no és una televisió governamental, qui ho diu menteix, li agradi o no, no en té ni idea. La informació té moltíssims filtres, moltíssims contrapesos. Només cal preguntar als governs que han passat si n'han quedat contents. Hi ha contrapesos laborals, socials, professionals... Els que l'acusen de parcialitat, que vinguin a veure com es treballen les notícies i vegin els filtres que hi ha per garantir la pluralitat, des del CAC fins a les quotes d'aparició dels representants polítics.
Com a espectador què posaria i què trauria de TV3?
Hi posaria un entreteniment que tingués més vida, trauria una mica de dramatisme, moltes vegades. Som un país dramàtic i a vegades aquesta televisió és una mica dramàtica, i la vida és molt interessant. Ha d'haver-hi un espai per als informatius, un per a l'entreteniment, un per a l'alegria... Trobo a faltar entreteniment de luxe, amb recursos. La pregunta és: el podem pagar? Abans venien determinats convidats als programes d'entrevistes perquè TV3 era la gran plataforma que tenien per vendre un llibre o una pel·lícula a Catalunya, però avui en dia les plataformes són un miler. També m'agradaria tocar la clau de l'humor. Polònia i Crackòvia són molt bons, i quan els han intentat copiar no se n'han sortit. Per cert, que m'agradaria veure quines televisions públiques del nostre món més proper es poden permetre un Polònia. Però també m'agradaria buscar altres tipus d'humor. Ens trobem amb el mateix problema: això també demana pressupost, els humoristes s'han d'anar a buscar, no podem dir a gent de la casa que d'un dia per l'altre s'han de posar a fer humor.
En aquest moment en tot el món s'està vivint una edat daurada de la ficció televisiva, i paradoxalment TV3 en queda al marge per raons de pressupost.
També hi ha una edat daurada del Barça, i arribem on arribem. Estem fent un esforç per comprar futbol, és un fenomen social que permet moltes complicitats. Però contra qui estem competint, per aquestes sèries o per aquest futbol? Contra les plataformes de pagament, que tots tenim a casa, per cert.
Al llarg de la seva història, TV3 ha arriscat amb nous formats que han estat pioners i que després s'han imitat en altres televisions. Continua sent així?
Jo en vaig fer un, Cosí Cosà, que era el més arriscat que s'ha fet en la vida. Això encara funciona, i hi ha gent que està pensant en nous formats tot el dia. Però jo, a casa, tinc 120 canals sintonitzats, així que ja no hi ha grans tòtems de referència; hi ha moltíssima oferta, de tot el món, i molt intel·ligent.
Cal més imaginació, aleshores.
Imaginació, rapidesa, agilitat i fins i tot la possibilitat d'abaratir costos per poder rectificar. Potser no és necessari encarregar tretze programes amb els quals te la jugues, i que si no funcionen estàs acabat; potser té més sentit contractar quatre o sis programes, d'entrada. O potser s'han de fer proves en franges horàries que no tenen tanta audiència. A mi m'agradaria provar més coses, i més ràpidament. Això també exigeix costos, d'acord, però no te la jugues tant com invertint en un programa car que després no reïx. Per exemple: l'any que ve canviarem el format d'Els matins, perquè considerem que ja està molt utilitzat, gastat. Doncs a aquesta hora es poden fer experiments a veure com van. Dels assajos televisius a tot el món diuen que funciona un programa de cada deu; nosaltres no ens podem permetre això, hem de jugar més a la prova i error, amb pressupostos més petits i costos més reduïts.
Tornant així a un cert caràcter experimental que TV3 tenia en els seus inicis.
D'això es tracta. De fer, des de la qualitat, una televisió innovadora, experimental. Jo vinc aquí a arriscar.

Va a la pàgina següent

Ve de la pàgina anterior



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

girona

El Festival Acoustic Vell celebra l’edició XXVI

Girona
cinema

‘Traca’ i ‘Anhel de llum’ guanyen el festival de curts en català d’Òmnium

bArcelona
Crítica

Inefabilitat i sublimitat

música

Dusminguet farà un concert de comiat el 22 de juny a les Borges Blanques

Barcelona

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols