música
homenatge
Marta Casals: “Els catalans no coneixen prou Pau Casals”
La vídua del músic va visitar Girona com a vicepresidenta de la seva fundació, amb la qual la Diputació col·labora per acostar el llegat del mestre als escolars gironins, que podran entrar gratis al seu museu
“I am a Catalan” és la famosa frase amb què Pau Casals (1876-1973) va obrir el seu cèlebre discurs a les Nacions Unides, el 24 d'octubre de 1971. Tot i que el gran violoncel·lista i compositor nascut al Vendrell va viure bona part de la seva vida a l'exili, “el seu cor i el seu pensament ha estat Catalunya cada dia de la seva vida”. Ho va dir Marta Casals, vídua del mestre i vicepresidenta de la seva fundació, que ahir va visitar per primera vegada Girona per participar a l'acte Pau Casals, el vincle amb el territori d'un català universal, que va tenir lloc a la Casa de Cultura, amb l'actuació del violoncel·lista Alfredo Ferre –accèssit a la beca internacional Pau Casals 2016–, com a part de les accions que la fundació està portant a terme arreu del país per mantenir viu el llegat musical i cívic de Casals entre les noves generacions, en el 140è aniversari del seu naixement.
La Diputació de Girona, representada ahir pel seu president, Pere Vila, aportarà 20.000 euros a la fundació i impulsarà a les aules el coneixement de la figura de Pau Casals, com també té previst fer-ho el Departament d'Ensenyament en els currículums educatius. Els nens gironins tindran accés gratuït, tant si van amb les seves famílies com en grups escolars, al Museu Pau Casals del Vendrell: la casa que es va fer construir el 1910 al passeig marítim de Sant Salvador, convertida des del 2001 en un actiu centre cultural al voltant de la música i els valors del mestre.
“Els catalans encara no coneixen prou Pau Casals i ja és hora que el recuperin en tota la seva dimensió. Ell no ho necessita: som nosaltres els que necessitem Casals i tot el que representa, per donar exemple d'esperança i generositat als joves”, va afirmar Marta Casals, acompanyada pel director general de la fundació, Jordi Pardo. La idea és que, més enllà del seu discurs a l'ONU i d'El cant dels ocells, Pau Casals no és prou conegut al seu propi país, no només com a brillant músic de fama universal, sinó també com a ferm defensor dels drets humans i creador a la Catalunya prèvia a la Guerra Civil de l'Orquestra Pau Casals (1920) i de l'Associació Obrera de Concerts (1926), per portar la música a persones de qualsevol classe i condició, que va arribar a sumar més de 300.000 espectadors.
