Les Sueques: “Som iròniques i àcides”

Blanca Lamar (baix), Raquel Tomàs (teclats), Tuixén Benet (guitarra) i Albert Aran (bateria) són Les Sueques i el seu indie franc i desinhibit, en sintonia amb aquell moviment musical feminista que, als noranta, van protagonitzar les anomenades riot grrrls, ja s'ha fet un racó entre les propostes més fresques del país. “Som la cosa menys sueca que puguis imaginar”, ironitza tanmateix Lamar. “Som molt d'aquí, molt mediterrànies, però ens feia gràcia aquell mite de l'“ei, que venen les sueques!”. “A les sueques, ara bé, sempre les hem imaginat com a dones alliberades, i això està bé”, hi afegeix.

Després de Cremeu les perles (2013) i Educació física (2015), el quartet, a cavall entre Barcelona i Vilanova i la Geltrú, publica Moviment (El Genio Equivocado), un disc que avui estrenaran al cicle Born de Cançons del Born Centre Cultural i que també es podrà escoltar en festivals com el Primavera Sound i el Vida. “Ens hem atrevit a fer coses que, abans, mai no havíem fet”, assegura Benet, que va integrar-se al grup gràcies a un anunci a Facebook que havien publicat Lamar i Tomàs, companyes a la Facultat de Filologia Catalana. “Hem jugat més amb les estructures, i la nostra productora [Margo Broom] ha donat nous matisos a les nostres veus. Insistia a reforçar la nostra immediatesa.”

Moviment ha estat enregistrat, majoritàriament, a Londres, on Les Sueques van anar a buscar-se la vida a la fi del 2015. “Vam anar-hi de vacances al mateix temps que vam intentar-hi tocar. Vam escriure a uns quants llocs i els del Windmill de Brixton [on la banda tornarà a actuar el mes vinent] ens van respondre. Gràcies a això vam acabar fent-hi una gira i coneixent diversos grups.”

Malgrat el “tarannà foteta” que, segons asseguren, les caracteritza, Les Sueques no dubten a respondre que sí quan se'ls demana si es consideren un grup reivindicatiu. “Tot el que fas i dius és política”, diu Lamar. “Ja sigui com et mous a l'escenari, com a dona, o triant cantar en català i no en cap altra llengua, estàs fent un acte polític. Nosaltres som iròniques, però dins aquesta ironia hi ha també molta acidesa.”