cultura

noucentisme

La connexió europea del noucentisme

Un simposi posa en relleu els vincles del moviment català amb els corrents més avançats del seu temps

Un dels tòpics que més sovint esgrimeix el discurs antinoucentista és que, mentre a Catalunya pintàvem nimfes i jardins bucòlics, a París inventaven el cubisme. Noucentisme i avantguarda, amb aquestes comparacions pel broc gros, apareixen com termes antagònics, i en certs aspectes realment ho són, però només si es perd la perspectiva que la majoria dels corrents més avançats de l'art europeu van començar sent molt minoritaris i que, quasi sense excepció, van servir-se de la mateixa base constructiva, ordenada i de retorn als fonaments de la tradició que havia alimentat també el noucentisme. Aquest substrat comú, que dóna lloc a múltiples solucions, des del classicisme mediterrani fins al primitivisme i el culte a la geometria que en últim terme conduirà a l'abstracció, es va posar sobre la taula ahir en la primera jornada del II Simposi Internacional sobre el Noucentisme, que aplega fins avui a la Facultat de Lletres de Girona més d'una vintena d'experts que han abordat en els seus treballs respectius alguna de les facetes del tema d'aquesta edició, “El noucentisme català en el context cultural europeu”. No és estrany que s'encomanés l'obertura de la primera sessió a l'historiador Jordi Casassas, que acaba de publicar l'assaig La voluntat i la quimera (premi Carles Rahola), on aborda les confluències entre l'ideari noucentista i els corrents culturals contemporanis. El noucentisme, vist en aquest context, seria per Casassas una de les tres grans cosmogonies que han contribuït a definir la modernitat, entremig de la Renaixença i el marxisme.

La investigadora Begoña Farré, en canvi, va endinsar-se en la seva ponència en un aspecte molt concret del període i particularment car als ideòlegs del nou-cents: la pintura mural. Joaquim Folch i Torres, que en va ser un dels defensors més acèrrims, oposant-la a la pintura de cavallet, va entaular una intensa polèmica amb Joan Sacs (Feliu Elias) per fer valer la seva opinió que calia despullar l'art de “tot incident romàntic, de tota contorsió espaterrant”, però Begoña Farré veu en els arguments esgrimits tant per l'un com per l'altre una clara sintonia amb els debats que simultàniament estava generant el corrent constructivista a Europa i, en concret, a l'escola de la Bauhaus, que “mai no va renunciar a la figuració ni a un cert idealisme”, va recordar. De fet, va detallar notoris paral·lelismes entre els murals de Torres-Garcia i Manuel Cano amb els de l'alemany Oskar Schlemmer.

Aleix Catasús també va explorar la connexió alemanya en relació amb l'obra de l'arquitecte Josep M. Pericas, al qual acaba de dedicar una monografia. Coetani de Rafael Masó, Pericas també va sortir “gaudinitzat” de l'Escola d'Arquitectura, però va alliberar-se'n en contacte amb la sobrietat del romànic, que enllaçava amb l'esperit modern de retorn a les fonts vernacles que havia posat en circulació la Secessió vienesa. Fàtima López i Mercè Compte van resseguir el renovat interès per l'art dels jardins, “aquesta cosa dolça a fer”, a propòsit del taller d'artistes creat a l'antiga fàbrica Vilumara de la Diagonal, on van treballar conjuntament els escultors Esteve Monegal i Rafael Solanic, el jardiner Joan Mirambell i l'arquitecte Antoni Puig Gairalt. Calia no oblidar que aquests també són els anys de la Gran Guerra, i Joan Safont va fer-ho present en una ponència sobre les disputes entre aliadòfils i germanòfils que posen de manifest fins a quin punt “la guerra va tenir una influència decisiva en el debat intel·lectual noucentista i en va accelerar les contradiccions”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA