cultura

Carme Pigem, Rafael Aranda i Ramon Vilalta

Arquitectes de l'estudi RCR, guanyadors del premi Pritzker

“En arquitectura no cal amagar la bellesa”

Si Enric Miralles no hagués mort tan jove, hauria tingut el premi Pritzker abans que nosaltres”
Un edifici no s'ha de poder desplaçar en un altre lloc, no ha de ser mai transportable

Carme Pigem, Rafael Aranda i Ramon Vilalta, el trio d'arquitectes de l'estudi RCR, encara afirmen viure “el tsunami” que suposa haver guanyat el premi Pritzker, considerat el Nobel de l'arquitectura, el dia 1 de març passat. Els costarà aterrar d'un somni que té ben poc de fantasia. És tota una realitat. S'estan concentrant molt aquests dies a atendre els mitjans de comunicació d'arreu del món que els reclamen. “La setmana que ve atendrem una periodista japonesa”, explica Pigem. I és que el trio, molt influenciat en la seva manera de veure l'arquitectura en la cultura nipona, recolliran el premi al palau d'Akasaka de Tòquio el 20 de maig vinent.

Mentrestant, a l'estudi RCR, situat a l'espai Barberí, en ple centre d'Olot, continua la plena activitat, com si res no hagués passat. En l'arquitectura minimalista, però càlida, de l'estudi, regna la concentració davant les pantalles d'ordinador que mostren plànols, plantes d'edificis i recreacions digitals. De tant en tant, els arquitectes conversen amb els col·laboradors sobre les mesures d'una escala o un piló. Carme Pigem fa de portaveu del trio en aquesta entrevista.

Han passat tres setmanes des de la concessió del Pritzker. Quina sensació tenen després dels primers dies?
Després de la primera allau de felicitacions de tota mena, encara estem acabant de digerir-ho tot plegat. Ha estat molt bonic, un moment molt emotiu, perquè tot també ha suposat retrobar-nos amb persones i records relacionats amb els nostres inicis i, en general, amb tota la nostra trajectòria a través de tres dècades. I és clar que mai ens hauríem imaginat guanyar el Pritzker. Ha estat una notícia molt bona per a l'arquitectura catalana però també per a la de l'Estat, perquè no és normal que amb el nivell que té l'arquitectura d'aquí només tingués el Pritzker Rafael Moneo. Ara bé, estem segurs que si l'Enric Miralles no hagués mort tan jove hauria tingut el Pritzker abans que nosaltres.
El jurat del premi va remarcar, especialment, que vostès estan treballant des d'allò local amb una vocació universal. És una consideració molt singular en un premi que acostuma a premiar arquitectes estrella...
Sí, totalment. Però per nosaltres, quan ens vam llicenciar, va ser un procés totalment natural quedar-nos i treballar a Olot. Era una opció de vida.
I això que era el moment de la plena efervescència de la Barcelona preolímpica...
Sí, perquè l'única cosa que preteníem era fer bona arquitectura. I això ho pots fer des de tot arreu.
Molt poc després de la concessió del premi, van inaugurar un dels seus últims projectes, la mediateca de Gant. Poden explicar com s'han enfrontat a aquest projecte?
Sí, quina bogeria... Però la inauguració ja estava pactada des de feia sis mesos... Tenim molt bona relació amb Bèlgica des que el 1995 vam tenir contacte amb un estudi d'allà, Cousse& Goris. Amb ells ja vam construir el crematori de Hofheide i ara han estat els nostres companys en la mediateca. Es tracta de l'edifici més gran que hem fet mai pel que fa a metres quadrats. És una gran biblioteca però que atén tots els mitjans digitals. Gant és una ciutat molt bonica, una mica com Bruges, però amb molta més vida pròpia, i molt rica culturalment. Per tant, havia de dialogar amb els edificis del costat i amb el canal. Hem creat un espai extra exterior, una mena de plaça a través de la coberta, per exemple. I l'interior també es comunica, en cadascun dels seus raconets, amb l'exterior.
Aquest diàleg constant entre l'exterior i l'interior és un dels trets de la seva arquitectura?
Sí, sempre busquem aquesta interconnexió entre el que ja hi ha i el que fem. Que l'obra acabi tenint un sentit de pertinença en el lloc. Es tracta que l'edifici no es pugui desplaçar a cap altre lloc, que no sigui transportable. Que l'arquitectura no s'entengui sense el seu entorn, però també que finalment l'entorn no s'entengui sense aquella arquitectura. Si no, tots els llocs semblen iguals arreu.
D'entrada, sembla un objectiu molt ambiciós...
Però això s'ha fet sempre i en tenim mostres molt properes. Per exemple, les feixes dels camps, sobretot a la Garrotxa, són una obra feta per l'ésser humà que, en canvi, és llegida com una cosa de la natura. Però no deixen de ser intervencions gaire valentes amb l'objectiu de fer més aprofitable l'espai de cultiu. Aquesta lliçó de les feixes és molt valuosa per nosaltres i l'hem anat aplicant sempre que hem pogut.
Consideren que tenen un estil i, si el tenen, com el defineixen?
Més que un estil tenim una manera de fer, una actitud a l'hora de valorar un projecte. Si parléssim d'estil, ens estaríem fixant en el resultat final. Però no ens interessa tant el resultat final com l'inicial. És a dir, el client, però no tant com a persona sinó per les necessitats que ha de cobrir. I allò que dèiem abans: estudiar molt bé l'entorn abans que res.
Vostès no han tingut mai cap mania a incloure els conceptes de bellesa i emoció a l'hora de parlar d'arquitectura. I això avui dia són conceptes una mica mal vistos, sobretot en les arts visuals.
Sí, si parles de bellesa, és com si fossis una mica carca, oi? Però nosaltres entenem que els espais que creem són perquè les persones puguin sentir i tenir emocions. Per què no? En arquitectura no cal amagar la bellesa. Ens agrada parlar també d'arquitectura poètica, d'harmonia.
Per vostès, doncs, la bellesa és útil?
Sí, perquè és important que en els espais la gent s'hi senti bé. Per exemple, en un espai en què la gent anirà a concentrar-se com una biblioteca, s'ha de tenir en compte la relació entre l'espai i el temps perquè a través de l'espai pots ajudar a canviar la noció del temps.
De vegades han d'anar una mica més enllà i jugar amb la fantasia, com han fet al restaurant Enigma de Barcelona.
Sí, tenim la sort que sempre hem treballat en programes molt diferents, amb necessitats molt diferents. L'Enigma és un espai per a l'experimentació, de manera que vam optar per crear una sensació com si entressis en un núvol.
Quina relació tenen amb els materials i les noves tecnologies de la construcció?
Cada projecte ens demana una determinada materialitat. Ens agraden els materials nobles però els podem combinar amb d'altres. Per descomptat, utilitzem les noves tecnologies per poder aconseguir una major essencialitat dels espais. Però mai hem volgut mostrar massa la tecnologia. Estem a l'altre extrem de l'arquitectura high-tech.
És pot fer arquitectura barata de qualitat?
L'arquitectura té el seu preu i ja està. La clau està en d'on s'ha d'estalviar a l'hora de planificar un espai. En l'àmbit dels promotors, per exemple, no s'hauria d'estalviar del seu benefici? Té sentit estalviar a l'hora de fer una arquitectura ecològica i sostenible?
Els beneficis dels grans promotors han fet molt mal a l'arquitectura, no?
Quan vam obrir l'estudi, un professor nostre ens va aconsellar dir que no al primer promotor que ens proposés un projecte gran. No vam trigar gaire a tenir l'encàrrec i li vam fer cas. Vam dir que no i vam fer molt ben fet. Si comences així, d'entrada canvia l'objectiu, la mirada. Ara, amb tota la bogeria del premi, és possible que tornem a tenir propostes semblants. Però no volem créixer com a estudi, de manera que haurem de tornar a dir que no. No volem que la voràgine del premi se'ns emporti.
Consideren que Olot té una relació d'amor i odi amb vostès, tenint en compte la polèmica que ha envoltat alguns dels seus projectes a la ciutat?
De vegades, quan es fan coses que no tenen un referent concret per alguna gent, davant d'allò que és diferent, hi ha persones que poden arribar a entusiasmar-se molt i d'altres que, en canvi, no ho entenen. A més, s'ha de tenir molt en compte que el primer prototip d'una obra d'arquitectura és el producte final, Per tant, s'han de poder solucionar tots els problemes que sorgeixin posteriorment sense cap problema. Mai hem volgut entrar en cap polèmica perquè això és una despesa d'energia. No creiem que les coses s'hagin de dir a fora. Preferim que les coses es puguin discutir directament amb nosaltres i es puguin solucionar a través del diàleg.
En quins projectes treballen ara amb més intensitat?
El més important és un centre artístic a l'illa Seguin de París, que esdevindrà un nou pol cultural de París. El projecte de l'illa el coordina Jean Nouvel i nosaltres ens quedarem amb una de les puntes de l'illa.
Aquests dies s'han produït algunes polèmiques a les xarxes respecte al tractament que la premsa ha donat al premi. La premsa espanyola ha parlat de vostès com a “estudi espanyol”, però la catalana i l'estrangera, com a “estudi català”.
..
(Riu). Són coses que passen. Els estrangers ho han tingut sempre clar. Nosaltres ens sentim catalans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA