Un futur interactiu
El llibre infantil i juvenil il·lustrat català comprova a Bolonya el seu potencial i que la seva projecció implica afrontar amb talent els nous reptes i transformacions
L'editorial mataronina A Buen Paso, menció especial en els premis de la fira
El Cafè dels Il·lustradors és un dels diversos espais en què de manera ininterrompuda se celebren debats sobre el sector en la Fira del Llibre Infantil de Bolonya. Ahir, un dels temes era sobre el present i el futur de la il·lustració a Catalunya i Balears. Hi parlaven els il·lustradors Arnal Ballester (Barcelona, 1955) i Maria Girón. Forà i nadiu digital que van coincidir en un mateix diagnòstic que té més a veure amb un món global que en una manera singular de tractar la professió a Catalunya i Balears: l'il·lustrador és ara un narrador visual que ja no té una única especialització. “Faig classes a la Massana, i els il·lustradors que venen ara el que volen és que els donis a conèixer eines per poder explicar les seves històries”, va dir Ballester.
Amb aquest concepte es mou la il·lustradora Maria Pagès (Tarragona, 1977) que ha vingut a Bolonya pel seu compte per trobar editor per a un projecte interactiu que pretén que només tingui una expressió digital. “Tot i que m'agradaria controlar tot el procés de creació, soc conscient que ara això ja no és possible”, va explicar. Per això s'ha unit a una petita productora i amb un programador informàtic està començant a treballar en un conte pedagògic basat en quatre històries de llops: Pere i el llop, Els tres porquets, La Caputxeta Vermella i Les set cabretes. Cada història permet interactuar tot treballant els sentits de la oïda, la psicomotricitat o la teoria dels colors.
Vinculant la literatura a les modernes aplicacions per a dispositius de telefonia, Maria Espasa va presentar ahir en nom de l'Ajuntament de Barcelona –del qual es criticava ahir que no tingués una presència molt més visible a la fira com a Ciutat Literària de la Unesco– Literapolis BCN, una aplicació per a mòbils i tauletes que permet realitzar una gimcana per la ciutat prenent com a referència les localitzacions literàries de la ciutat.
Pel que fa als premis de la fira, coneguts ahir, l'editorial mataronina A Buen Paso va rebre una menció especial pel llibre Un jardín, amb text de María José Ferrada i il·lustracions d'Isidro Ferrer.
Publicacions per als camps de refugiats
“Hi ha qui creu que la cultura és l'expressió de l'esnobisme intel·lectual, però Cultura és compromís”, va dir ahir el conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vilà, a l'estand de la presència de la cultura catalana a la Fira de Bolonya. I per donar expressió real a les seves paraules, va anunciar que el seu departament, l'Institut Ramon Llull i les editorials presents a la fira enviaran tres-cents exemplars de llibres il·lustrats a un camp de refugiats a Grècia.
El criteri que s'aplicarà en la tria és que siguin llibres molt il·lustrats, amb poc text perquè els infants puguin entendre la història sense necessitat de comprendre les paraules. “No només donarem a conèixer la cultura catalana, sinó que també enviarem un missatge que expliqui que els valors que defensem en la nostra cultura són també els de la solidaritat!, va dir Vila, que va voler inscriure aquest gest en una acció més de donar a conèixer Catalunya al món.
L'enviament està previst per abans de l'estiu i va confirmar que aniran a un camp de refugiats de Grècia, però no va voler dir de quin es tractava. “Els camps de refugiats són zones militaritzades i per entrar-hi calen molts permisos que estan en tràmit. No voldria que una indiscreció compliqués l'autorització”, va dir el conseller. No obstant això va donar pistes: “És un camp amb el qual ja hem treballat abans, hi han anat els Pallassos sense Fronteres.”
