patrimoni arquitectònic
El Delta preserva les coeteres amb la declaració de BCIN
El govern aprova la catalogació de dotze edificacions vinculades al cultiu de l'arròs en la categoria de zona d'interès etnològic
Tots els pobles deltaics tindran una coetera protegida i decidiran quin ús li donen
Una dotzena de coeteres del delta de l'Ebre han estat declarades bé cultural d'interès nacional (BCIN), en la categoria de zona d'interès etnològic, per part de la Generalitat. Una declaració que garanteix la preservació d'unes edificacions que es van construir entre el 1950 i el 1973 per conservar els coets granífugs amb què els arrossaires desfeien les tempestes que amenaçaven el cultiu. “Són unes edificacions úniques al país que ens permeten explicar el cultiu de l'arròs al Delta”, ha explicat Ferran Torta, l'arquitecte que ha participat en el projecte impulsat des del Museu de les Terres de l'Ebre per aconseguir la protecció de les coeteres.
Actualment es conserven 28 coeteres d'un total de 38 que va promoure la Mutualidad Arrocera de Seguros. Es tracta d'uns magatzems on es guardaven els coets i els seus suports de llançament amb l'objectiu de mantenir-los secs, una tasca complicada en un indret humit com el Delta. I, de les coeteres que es conserven, el Museu de les Terres de l'Ebre va fer-ne una selecció d'una dotzena. “El grau de conservació i la facilitat d'accés són alguns dels criteris que hem tingut en compte per decidir quines coeteres es catalogaven”, ha dit Torta. També s'ha apostat per declarar BCIN les construccions aixecades en sòl públic i s'ha assegurat que cada municipi del Delta té almenys una coetera protegida. Així, les edificacions que s'han inclòs en la declaració són: Pesigo (l'Ampolla); Piñol (Camarles); Ravanals (l'Aldea); Cámara i Paredols (Amposta); Tario i Lluco (Sant Carles de la Ràpita); Buda, Navarro i Llúpia (Sant Jaume d'Enveja), i Montañana i Bombita (Deltebre).
La catalogació de les coeteres com a zona d'interès etnològic permetrà també la protecció del seu entorn més immediat, on es podrà conrear arròs però no es podrà construir cap edificació. I pel que fa a l'ús que se'ls dona, el concretarà el planejament urbanístic de cada municipi.
El Museu de les Terres de l'Ebre va promoure la catalogació de les coeteres després de constatar que s'estaven deteriorant i que hi havia el risc de perdre aquesta part del patrimoni. Hi ha diferents tipus de coeteres, les més antigues són les més altes (de fins a 5 metres), mentre que amb el pas dels anys es van adonar que no era necessari llançar el coet des de dalt de l'edificació, sinó que el que era realment important era disposar d'un espai on reguardar-se i emmagatzemar el material per lluitar contra les tempestes. Són unes construccions integrades al medi i que sovint funcionen com a fites.
