Viatge introspectiu

“La gent pensa que som un museu d'estampetes i medalles, però anem molt més enllà”, va dir el pare Laplana, director del Museu de Montserrat, mentre mostrava un quadre pintat per Ocaña representant la Moreneta. “Un bon exemple de l'underground dels anys vuitanta”, va explicar. El pare Laplana va lamentar el desconeixement que hi ha del museu, sobretot per part del públic català, tot i la seva aposta per la contemporaneïtat.

El museu té força i col·leccions variades: arqueologia, icones, pintura barroca, modernista, noucentista, impressionista o surrealista. Amb noms com ara Rusiñol, Casas, Picasso, Miró, Dalí, Torres-García i, fins i tot, Caravaggio, de qui es té l'únic quadre que hi ha a Catalunya. I a més d'aquest vessant històric, Montserrat aposta regularment per la contemporaneïtat, com ho va fer amb la intervenció de Sean Scully a la capella de Santa Cecília. En aquesta línia de treball avui s'inaugura al Museu de Montserrat la instal·lació Anatomia d'una illa a ulls clucs, de Jordi Fulla (Igualada, 1967), que representa un viatge introspectiu que va iniciar-se en una segona visita al Japó de l'autor.

“Ja havia visitat el Japó anteriorment i estava a l'expectativa d'un segon viatge que no sabia si m'aportaria res de nou”, va explicar ahir Fulla. Doncs sí. L'artista, que conscientment buscava respostes personals i artístiques, va trobar-n'hi. Com va explicar el comissari de la mostra, Albert Mercadé: “Fulla va aconseguir encarar la seva tradició occidental amb la japonesa, fet que l'ha ajudat a trobar noves respostes a l'essència del seu treball”, va explicar ahir.

Fulla, en el seu viatge, va connectar amb aspectes de la cultura japonesa, com ara la particular mirada a la naturalesa, els jardins zen, l'elogi del buit i l'ombra i la simplificada sofisticació de la seva estètica. “Fulla ha sabut situar aquests impactes davant la seva tradició occidental de càlcul, artifici, cartografia o tècnica”, va dir el comissari de la mostra.

El resultat és un espai on s'accedeix per una plataforma evocadora de les illes que sol representar Fulla en la seva obra. L'espectador resta aleshores envoltat de centenars de petites escultures de guix pintades d'acrílic daurat. “N'he fet tantes com dies he viscut”, va explicar Fulla. En el procés d'elaboració i muntatge, aquestes peces ja han rebut tota mena de noms, com ara “petits budes”, però el que simulen més són les formes rocoses de la serralada de Montserrat. “De fet, m'evoquen els castells que feia amb la sorra a la platja quan era un nen.” I per realitzar aquestes peces, Fulla ha utilitzat el mateix procediment que fa la canalla amb l'arena humida: deixar lliscar el guix per la mà mentre s'amunteguen diferents capes de material.

En aquesta fictícia illa, envoltada d'un daurat fictici mar, l'espectador pot contemplar els diferents horitzons que es poden veure a l'illa. I en aquest cas s'observen quadres realitzats en diversos panells que permeten en un futur altres combinatòries. “La meva intenció era crear un món silenciós, sense espai ni temps. Crear un altra dimensió dins de la pintura”, va explicar Jordi Fulla.

L'autor ha viscut aquest treball com un exercici d'introspecció ampliat per una indisposició física que va patir al Japó, la seqüela de la qual li va fer adoptar una altra perspectiva de la seva obra.

Però a banda de la dimensió virtual, la dimensió física d'aquesta exposició és obvia. Per la realització dels panells pictòrics, “utilitzant el concepte de paravent japonès”, Fulla va treballar en tres estudis diferents. “Això em va donar la sensació que feia un salt al buit perquè em podria trobar que el que tenia al cap no prengués la forma que jo volia.”

Procés d'elaboració

El muntatge es complementa amb una petita mostra on es presenta el procés d'elaboració de l'exposició. Comissari i artista van treballar frec a frec tot discutint els temes que impregnen Anatomia d'una illa a ulls clucs. Ho feien epistolarment. La resposta a les reflexions de Mercadé per part de Fulla no necessàriament era un text escrit. Sovint l'aportació al debat era un dibuix. Aquest treball previ a la mostra ha esdevingut en una part de la instal·lació i aporta algunes claus per comprendre el resultat final.