Un document “viu” per portar L'Atlàntida de Vic

“És un moment de repensar-nos molt i en xarxa, de reconstruir fonaments.” Montse Catllà, directora general de la Fundació L'Atlàntida, de Vic, entitat privada que gestiona els serveis municipals del Centre d'Arts Escèniques d'Osona (CAE) i l'escola de música i conservatori (Emvic), considera que el contracte programa que s'ha aprovat recentment, amb una vigència de sis anys (fins al 2023), és un punt de partida, “un document molt viu” que s'haurà d'acabar de polir amb altres eines. Dues seran el pla d'acció cultural (PAC) i el programa d'arts escèniques i música de la ciutat de Vic, que es desenvoluparan aquest any. La tercera, però la més important en clau interna, és el pla estratègic, que “segur” que els farà “reformular coses”. “La meva obsessió és que aquest pla estratègic es desenvolupi de forma molt participada –diu Catllà– i en un any hem d'aconseguir tenir un document que ens faci un diagnòstic d'on som, amb estudis comparatius, i a partir d'aquí veure cap on hem d'avançar o què hem de millorar sota el paraigua del contracte programa. Aquest pla ens donarà molta llum i informació.”

De moment, el que hi ha ara sobre la taula de la Fundació L'Atlàntida és un contracte programa molt consensuat “que estableix un marc de relació entre l'Ajuntament i la fundació diferent, en el sentit que l'Ajuntament hi agafa una mica més les regnes” i “imposa a tots plegats treballar més conjuntament”. La primera mostra d'això és el trasllat de la regidoria de Cultura a la casa Serratosa, seu de la fundació. El contracte programa estableix una interacció més íntima de treball amb el consistori, però també més regular amb altres equipaments de la ciutat, de la comarca i nacionals: “Parteixo del model d'aules associades de l'Emvic, que em serveix per emmirallar-m'hi. La nostra autoimposició és que el sistema de relacions amb la comarca i amb agents culturals de la ciutat sigui més fecund i pautat.”

Accessibilitat i pressupost

Un altre dels eixos centrals del nou contracte programa és una major accessibilitat, aspecte que es concreta amb un sistema d'ajuts socials per a l'Emvic (dels 3.000 euros actuals es passarà a 14.000 euros), i una possible aplicació de la tarifació social, que s'avaluarà en la revisió que es faci el 2019 del contracte programa. L'accessibilitat, però, no només es refereix a salvar els impediments econòmics o socioculturals, sinó també a ampliar l'ús de les instal·lacions. Les entitats sense ànim de lucre quedaran exemptes de pagar el lloguer dels espais però s'han de fer càrrec de la prestació de serveis (neteja, acomodadors, tècnics si cal...) si no és que sol·liciten, a partir de l'1 de setembre, una petició de gratuïtat. Les peticions rebudes seran analitzades per la comissió de seguiment que s'ha creat –encarregada de vetllar pel compliment d'una vuitantena d'objectius– i estaran subjectes a la limitació pressupostària de 10.000 euros.

Planificació, avaluació i redefinició de les fites. El contracte programa, resumit en 25 pàgines, detalla des del nombre mínim de contactes o accions amb potencials patrocinadors o mecenes (cinc a l'any), fins a la mitjana d'ocupació anual del CAE i de l'Emvic (70% de l'aforament). En el vessant econòmic, “ens mantenim amb una certa prudència”, comenta la directora general de la fundació. L'Ajuntament injectarà cada any 200.000 euros per tirar endavant el contracte programa, tenint en compte que el manteniment de l'edifici de L'Atlàntida s'ha fixat en 134.703 euros anuals entre el 2017-2021. Per a aquest període, el pressupost de l'Emvic –“que representa un 60% llarg del pressupost global”– s'ha situat al voltant dels 2,7 milions d'euros a l'any. “El personal representa el 86% del cost de l'escola de música, voregem els 90 treballadors i es fan més de 800 hores lectives a la setmana”, diu Catllà. Al CAE, amb un pressupost d'1,6 milions anuals, el difícil és equilibrar els ingressos per taquillatge i l'aportació de l'Ajuntament.