“No he estat influenciat per gaires dibuixants”

Per a mi no són res d'extraordinari, però són experiències diferents. En aquelles històries vaig treballar amb el guionista Greg, que va canviar moltes coses a la revista Tintin, hi va aportar una obertura que rebutjava un món que fins aleshores estava una mica adormit.

Sobretot Jijé, i després, immediatament, Jean Giraud. I més endavant només jo, no m'han influenciat gaires dibuixants.

No, hi ha dibuixants nord-americans que m'han agradat però que no han tingut cap influència en la meva manera de dibuixar. M'han agradat molts dibuixants d'Espanya, Itàlia, de l'Amèrica Llatina i també molts de l'Europa de l'Est. L'art es troba per tot arreu.

Jo crec que els dibuixants americans no valoraven tant el western, és un gènere que havien oblidat; a Europa tenim més nostàlgia del nostre passat que la que tenen ells. D'altra banda, també se senten culpables del que va passar amb els indis i eviten acostar-se a aquest tema. Per als europeus, Amèrica és un món desconegut amb uns grans paisatges, i ens hi podem imaginar tot el que vulguem. Aquí tenim una història que no podem moure de la manera que ens agradi.

En part aquesta història té a veure amb el lloc on vaig néixer, Bévercé, un poble de Bèlgica, a les Ardenes. A prop hi havia les ruïnes d'un castell; ara l'han reconstruït, de manera que ha perdut aquest vessant més romàntic. Les històries que parlaven de l'edat mitjana no m'agradaven, no coincidien amb la meva visió, i vaig voler fer la meva. Primer la vaig fer com una història molt curta, de 22 o 23 pàgines, i tant el meu agent com el meu amic Franquin [autor de Sergi Grapes] em van proposar que ho allargués per fer-ne un llibre, perquè amb aquella quantitat de pàgines no se'n podia fer res comercialment. A l'editor li va agradar tant que va voler continuar-ho.

Poc a poc em semblava que el meu guionista, Greg, ja no escrivia res interessant. Havia deixat Bèlgica per París, i feia guions per a massa gent. Les històries que escrivia per a mi havien perdut força, ja no m'interessaven. Anys enrere, ell m'havia dit que jo era un dibuixant molt bo però que mai seria guionista, i em va semblar que no era ell qui ho havia de decidir, sinó jo, amb la meva feina. Ell esperava que fracassés, però Jeremiah va funcionar molt bé.

Aquesta ha estat una manera de deixar les meves sèries a banda i poder respirar una mica, com si sortís a fer una passejada pel parc. A més, el meu fill Yves H. em va dir que no li interessava dibuixar però sí escriure guions i li vaig dir que m'escriuria almenys un guió a l'any. Però ell encara no es veia amb cor de començar amb una sèrie, preferia anar provant la professió amb històries tancades, autoconclusives. Fa un parell d'anys, amb el director de publicacions, van conspirar per fer el projecte d'una sèrie, un western, Duke. No el vaig poder rebutjar, és el meu fill. I no em queixo, m'hi trobo còmode.