Si rasques, trobes

Guardonats al febrer amb un premi Ciutat de Barcelona per un projecte de “revitalització del patrimoni oral que destaca tant per la dimensió social i ètica com per l'alta qualitat musical”, la badalonina Maria Arnal i el flixanco Marcel Bagés publiquen demà el seu primer disc de llarga durada, que presentaran dissabte a Girona en el Festival Strenes (centre cultural La Mercè) i, dimarts, a Barcelona, convidats pel Festival Mil·lenni (Apolo). 45 cerebros y 1 corazón (Fina Estampa), amb sis cançons en català i cinc en castellà, certifica l'ascens de “revelació” a “ferma realitat” d'una parella que, l'any passat, amb dos discos EP, va sorprendre tothom amb la seva manera de reinterpretar cants de batre, fandangos, jotes i músiques ibèriques de tradició oral obtingudes tant de la Fonoteca Valenciana com dels enregistraments a Mallorca de l'etnomusicòleg nord-americà Alan Lomax. “La Maria està capficada a crear una aplicació que, amb un sol clic, elimini aquell primer EP dels ordinadors de tothom qui el tingui”, revela, tanmateix, Bagés. “Allò eren els meus inicis com a cantant!”, s'excusa ella, que mai havia pensat que s'acabaria dedicant a això. “Ara ho faig molt millor!”, somriu.

Conscients del privilegi que significa presentar un disc de debut amb un premi Ciutat de Barcelona als prestatges i en un circuit de sales força més professionalitzat que els cercles alternatius on van començar, Arnal i Bagés no amaguen “l'energia” que han hagut d'abocar a un disc inspirat, en el seu títol, per la insòlita troballa, gràcies a la humitat i l'acidesa del sòl, de 45 cervells i un cor en una fossa de la Guerra Civil a La Pedraja (Burgos). “Ho vam llegir en un article i ens va semblar molt poètic”, indica Arnal, per a qui la història serveix, també, per emfasitzar una de les grans idees del disc: “Que, si rasques, trobes.” “En l'article, s'hi reflectien dos grans tabús: la mort, sobre la qual ja havíem treballat a Ball del vetlatori [la dansa sobre un ritual ja desaparegut que se celebrava al Mediterrani quan moria un infant, i que el duo ha regravat per a aquest disc], i la Guerra Civil, que la nostra generació també ha viscut amb un silenci espectacular.” “La meva infància va estar envoltada d'històries de la guerra”, recorda Bagés. “Al poble [Flix], tothom que investigava sobre la guerra acabava parlant amb el meu avi, que va arribar a aparèixer en un reportatge de TV3 donant-se la mà amb un altre combatent. El meu avi sempre explicava històries, però molt de portes endins. Tenia l'obsessió que calia amagar de quin bàndol s'havia estat.” “El meu besavi va estar en un camp de refugiats al sud de França i la meva àvia, que era d'Extremadura, també”, hi afegeix Arnal. “I l'avi extremeny, pel que em van dir, va estar a la presó. Són coses, però, que ningú no em va explicar. Vaig ser jo, qui va haver-ho de preguntar...”

En la portada del disc cal rascar un rombe per llegir el títol del disc, imprès sobre un mapa de fosses geolocalitzades a l'Ebre. “Allà, la guerra continua sent un tabú important”, afirma Bagés. “Hi ha pobles amb gent dels dos bàndols...”

En el disc hi ha dos temes més que ja apareixien en els seus dos EP però als quals la parella ha volgut “fer justícia” (No he desitjat mai cap cos com el teu, sobre un poema de Vicent Andrés Estellés, i A la vida, d'Ovidi Montllor) i inclou també una adaptació de La gent, de Joan Brossa. “No ens adonem del poder que té la gent, és cert”, opina Bagés. “Tenim por de les represàlies, ja que estem constantment cohibits i amenaçats.”

45 cerebros y 1 corazón, finalment, té un text introductori de Niño de Elche al voltant del silenci i ha estat produït pel guitarrista David Soler. “És un dels meus herois”, revela Bagés. “Recordo quan, fa molts anys, el vaig anar a saludar després de veure'l tocar. Estava fet un sac de nervis...”