Cultura

Un any sense Prince

La llegenda del músic no ha parat de créixer, però amb molta incertesa sobre el que passarà amb el seu llegat

La sortida avui del disc pòstum, ‘Deliverance', bloquejada pel jutge a demanda dels hereus

Alguns analistes nord-americans han comentat que en l'àmbit de la música la consternació que va provocar la mort de Prince, avui fa un any, no es repetia als Estats Units des de l'assassinat de John Lennon el 1980. Malgrat que comercialment l'obra de Prince havia perdut incidència des de feia dues dècades, amb la seva mort s'ha fet més evident que mai la indiscutible qualitat del seu llegat musical, i ha passat d'estrella a llegenda. Per acabar-ho d'adobar, Prince ha estat l'artista que més discos ha venut als EUA el 2016, per sobre de fenòmens com Adele i Beyoncé.

Dotze mesos després del seu traspàs, però, i mentre que a Paisley Park –la residència i estudi de Prince, convertida en museu, prop de Minneapolis– hi tenen lloc fins diumenge una sèrie de concerts, taules rodones i festes per homenatjar l'artista, queden moltes incògnites per resoldre –no només pel que fa a les circumstàncies de la seva mort–, i sobretot molta feina a fer.

Pel que fa al llegat musical, la feina que queda és ingent i no només s'hauria de posar fil a l'agulla per acontentar els fans, sinó per una qüestió de salvaguarda del patrimoni musical d'un geni. Prince, a qui el qualificatiu de prolífic li queda curt, va treure una quarantena de discos oficials (alguns d'ells avui introbables) però a més en una cambra cuirassada de Paisley Park (la cèlebre vault) s'emmagatzemarien centenars (o milers, segurament) de temes inèdits i/o mai publicats i molt material audiovisual. En aquest any, només ha sortit a la llum oficialment una cançó inèdita, Moonbeam levels, tema del 1982 que es va incloure en el recopilatori Prince4Ever, publicat al novembre.

Però la sorpresa més gran va saltar dimecres quan es va anunciar que avui veuria la llum en plataformes digitals un disc EP d'un quart d'hora de durada, titulat Deliverance, amb cinc temes inèdits de l'artista, més una versió extensa d'un d'ells. Els temes van ser enregistrats entre el 2006 i el 2008 amb el músic i enginyer Ian Boxill, que és qui en l'últim any ha arranjat el disc i va decidir publicar-lo amb la companyia independent RMA

La reacció de l'empresa que gestiona el patrimoni de l'artista no es va fer esperar i va interposar una denúncia contra Boxill perquè va considerar que el músic s'havia apropiat il·legalment dels temes. El jutge va bloquejar ahir la publicació del disc, encara que de manera provisional. Mesura que arriba quan el disc ja ha circulat abastament per xarxes.

Una altra batalla, potser la més important, és el que passarà amb els drets de tot el llegat de Prince. Els hereus oficials de l'artista, una empresa provisional –formada per la germana de Prince, Tyka, i els seus cinc germanastres, amb una sèrie d'advocats–, han negociat el repartiment de drets musicals. Tot el catàleg que havia pertangut a Warner, companyia discogràfica de qui Prince es va alliberar el 1996 després d'una llarga batalla, ha retornat paradoxalment a la mateixa companyia. El catàleg de Warner, encara que amb algunes mancances, es va incorporar fa poc a les principals plataformes de streaming. Warner també ha anunciat que el 9 de juny publicarà una reedició de luxe de Purple Rain, amb tres discos que inclouran temes inèdits i dos DVD de concerts.

La batalla pels drets

Això només afecta una part de la producció de Prince. Tot el catàleg des de l'any 1996, més la música mai publicada, estaria en mans de la Universal, segons un acord a què es va arribar al febrer. En els últims dies, però, s'ha especulat que l'acord entre Universal i els hereus podria estar en perill. Els hereus van decidir també convertir Paisley Park en museu, obert al públic des de l'octubre.

Secrets, dolor i privadeses traïdes

Prince va ser trobat mort a l'ascensor de casa seva, a Paisley Park, a causa d'una sobredosi accidental de Fentanil, un medicament opioide extremadament addictiu. Tenia 57 anys, i malgrat que feia uns mesos que se'l veia desmillorat i primíssim, ni les persones més properes al cantant sospitaven que podria produir-se un final tan tràgic, encara que és cert que era un secret de domini públic que des de feia anys el cantant patia forts dolors als malucs i als turmells per culpa de tants anys d'atlètiques actuacions, gairebé sempre amb sabates de talons alts.

El secretisme amb què el cantant portava la seva malaltia i la por que la seva afecció fos descoberta el va portar segurament a buscar solucions desencertades. És en aquest punt on se centra encara la investigació de la policia, que dilluns va fer públic els darrers informes del cas. Algunes pastilles trobades a la casa van ser receptades a nom de Kirk Johnson, antic bateria i guardaespatlles del músic, d'altres no havien estat mai receptades.

Aquests dies també han sortit a la llum detalls de la vida de l'artista durant el seu matrimoni amb la seva primera esposa, la ballarina Mayte Garcia, que acaba de publicar les seves memòries. En elles explica una història d'amor de conte de fades que acaba esdevenint tragèdia quan explica els detalls truculents de la mort de fill del matrimoni, Amir, als sis dies de vida. Més professional és, però, l'extraordinari Picturing Prince, un llibre de fotografies, la majoria inèdites, del que va ser durant deu anys director artístic del cantant, Steve Parke.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
L’APUNT

‘La independència, quina paciència!’

Suggeriment a Ibáñez, un nou àlbum de Mortadel·lo: La independència, quina paciència! Podem imaginar al president Marianico Rajón demanant al Superintendent de la T.I.A. que envii als millors agents...

 

Els gals sobre rodes

 

El cinema torna a brillar amb un ‘cicle deu’ a Temporada Alta

Girona
 

Howlin’ Dogs continua la recerca, amb noves eines

girona
 
La crònica

El Mag Lari il·lusiona amb la seva ‘Dolce vita’

 

Tots junts tenim el poder

barcelona
 
JOANA CEBOLLA
ACTRIU

“Per actuar necessitem un bar amb una barra”

Lleida
 
LA VIDA SOCIAL

Competència de sardanistes a Banyoles

 
SALT

Els gegants de Salt celebren 65 anys