Cultura

SANT JORDI 2017

Carles Sala fa que l'amor piqui en un conte infantil

L'escriptor gironí publica l'àlbum il·lustrat ‘Em pica el nas de la veïna' amb Takatuka

També ha escrit per a la Galera una adaptació del ‘Tirant lo Blanc'

Res de fletxes de Cupido o de papallones a la panxa: si t'enamores d'algú, potser només t'agafaran unes ganes irresistibles de gratar-li el nas. A Carles Sala (Girona, 1974), les idees dels seus contes vénen a trobar-lo a vegades rere una frase vagament absurda, a partir de la qual construeix una anècdota que l'electritza amb una descàrrega de sentit. Així va néixer Em pica el nas de la veïna, el conte il·lustrat que acaba de publicar amb Takatuka.

A l'Ernest, el nen del conte, li passa una cosa raríssima: cada vegada que veu la seva veïna Rosó, li fa venir picor el seu nas, tan bonic. És una sensació tan desconcertant, que s'acostuma a evitar-la, no fos cas que li vingués la gratera i ella se n'adonés. D'això, els adults potser en dirien timidesa, però la seva lògica no és pas com la dels nens: a ells sobretot els preocupa la gratera. “Quan explico el conte a les escoles, també detecten la irracionalitat del títol, que troben misteriós, a vegades còmic, però se l'escolten amb la boca oberta, perquè suposo que el títol també els fa venir picor”, diu Carles Sala, que aclareix de tota manera que l'analogia que planteja el llibre no necessàriament es refereix a estar enamorat d'algú, sinó també d'un lloc o d'una situació. El seu propi fill, en Pep, per exemple, està enamorat de Beget des que van passar-hi un cap de setmana idíl·lic: “M'hi fa tornar cada any, i em sembla que serà un amor per sempre.” Potser per això prefereix parlar d'un conte sobre l'atracció, de qualsevol classe. Hi ha nens que amb sis anys et diuen que tenen xicota, encara que no hi donen gaire importància, constata l'escriptor gironí, i d'altres que comencen a estar enamorats i no en són conscients. Em pica el nas de la veïna pot ser una manera de posar nom a això tan intrigant que els passa. De fet, la subtilesa interpretativa ha estat un repte per a la il·lustradora, Nerina Canzi, que en llegir el conte va confessar que era l'encàrrec més difícil que li havien fet mai. Se n'ha sortit la mar de bé, amb uns dibuixos preciosos que fan venir picor.

Aquest Sant Jordi, Sala també presenta una adaptació per a petits lectors del Tirant lo Blanc (La Galera) i L'home de les mans de xocolata (Arcàdia), la història d'un personatge tan obsessionat per la feina, que mai no té temps per als amics, fins que...

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.