festes i tradicions
sant jordi
Sant Jordi aprofita la festa
Un diumenge de calaixos plens tanca un cap de setmana de vendes dels millors que es recorden
Bosch, Rahola, Capdevila, Nadal i Cabré, entre els més venuts i guanyen pes les recomanacions fetes pels llibreters
Un diumenge de sol esplèndid va posar ahir punt i final a un cap de setmana de grans vendes de llibres a la comarca del Maresme. Tots els llibreters consultats van coincidir a destacar que des de divendres els seus establiments havien assolit quotes excepcionals de clients àvids de fer-se amb un volum, o diversos, i seguir al peu de la lletra el que marca la tradició més catalana. La jornada d'ahir, a més, va complir amb un temps esplèndid, al contrari que l'any passat, i va acabar d'arrodonir uns dies en què els ciutadans han fet les paus amb les lletres, ni que fos només de cara a la galeria.
Els autors que han aconseguit els primers llocs de la llista de més venuts no difereixen gaire del que s'haurà aconseguit a nivell català, però a la comarca hi ha dos trets diferencials que en aquesta ocasió també s'han acomplert. D'una banda, els lectors cada cop es deixen aconsellar més per les recomanacions dels llibreters, que sovint deixen de banda autors de culte mediàtic i descobreixen petites joies que expliquen grans històries. De l'altra, fidels al quilòmetre zero de la literatura, els autors locals han tornat a fer l'agost a casa i s'han deixat estimar pels veïns signant exemplars als seus municipis d'origen.
Des de Dòria Llibres de Mataró, Núria Dòria qualifica de “creixement espectacular” les vendes dels darrers tres dies i destaca que els seus clients han respost amb entusiasme a la compra de volums com ara La memòria dels arbres,de Tina Vallès, L'home de mar.de Catherine Poulain, o Aquest deu ser el lloc, de Maggie O'Farrell. “Cabré i Capdevila han estat dels llibres més venuts a la llibreria, perquè el recompte final no el sabrem fins demà”, precisa, i hi afegeix que la mataronina Care Santos, amb Mitja Vida o el recopilatori de fotos antigues de Mataró de Nicolau Guanyabens han estat molt demanats. Jordi Bayarri, de la llibreria La Pilona de Malgrat, afegeix als volums amb més sortida aquest Sant Jordi Pilar Rahola, amb Rosa de cendra; Xavier Bosch, amb Nosaltres dos, o Un home cau, de Jordi Basté, o Marc Artigau, entre d'altres. “Patria, de Fernando Aramburu, ha encapçalat les vendes en castellà, al costat de Ruiz Zafón i de Dolores Redondo”, comenta, i para atenció a dues obres locals que han estat rebudes amb els braços oberts: La gramola de l'edén, de Josep Busquets i La dona que somiava mariatxis, d'Assumpta Mercader.
Joan Dolsat, de la llibreria El setciències d'Arenys de Mar, relliga l'èxit d'aquest Sant Jordi a “una certa alegria del sector que comença a recuperar-se”. “Han estat tres dies d'un tragí constant de gent que ens ha vingut a veure, i malgrat que hem esgotat algun títol, hem pogut servir amb normalitat tot allò que ens han demanat”, afirma. La manca d'existències d'alguns llibres que ha fet aixecar les crítiques d'altres establiments catalans no s'ha notat al Maresme. Mar Arenaza, de La llopa de Calella, puntualitza que hi ha hagut un títol que els ha sorprès amb una demanda més gran del previst. “Incerta glòria, de Joan Sales, s'ha beneficiat de la publicitat feta per TV3”, diu. Xavier Boronat, del Vaporvell de Premià de Mar, assegura que amb la jornada d'ahir “es demostra que els caps de setmana són bons per vendre llibres”. “Dels tres que hem viscut dos han estat en cap de setmana i per nosaltres ha estat una experiència excepcional”, assegura, i s'afegeix als llibreters que fan bandera dels autors locals, en aquest cas de David Grau i la seva novel·la El defensor de les bruixes, i No abandonis quan el rastre és calent, de Francesc Xavier Álvarez Llaberia.
Jornada de símbols
El dia de Sant Jordi, i més en els darrers anys, ha esdevingut una jornada propícia per emfatitzar el nacionalisme català i durant aquest any 2017, especialment, per defensar la celebració del referèndum per la independència.
A Calella, la matinada de diumenge l'ANC i la plataforma Calella Decideix Independència van penjar una senyera en un dels pals del balcó de l'ajuntament, tot reclamant al govern de PDeCAT i el PSC que la deixi de manera permanent en una façana on fa més de deu anys que no hi ha cap bandera. A Malgrat, però, en comptes de posar-ne en van treure. La bandera espanyola va desaparèixer durant un dia del lloc central que ocupa al balcó i va cedir el protagonisme a la senyera i l'estelada, que es va penjar per un acord perpetrat al ple.