Lectura o literatura?

“S'està perdent la literatura en favor de la lectura.” Frase lapidària recent d'Eduardo Mendoza que es fa més que evident per Sant Jordi, quan les taules de signatures s'omplen de cuiners, youtubers, esportistes, presentadors... El nou premi Cervantes reivindica els clàssics, però no el preocupa gens que els famosos s'hagin apoderat de Sant Jordi. Seria una despesa inútil d'energia, perquè el fenomen és imparable.

Com si d'un cantant de moda es tractés, el televisiu i atlètic Jordi Cruz rebia ahir la visita de desenes d'admiradors amb el seu nou receptari de tapes amb rock'n'roll a la mà. Gent de totes les edats, sobretot nens, i també noies, que no perdonaven la desitjada selfie després de la signatura. També els germans Torres han multiplicat la seva clientela des que surten per La 1. Els cuiners, que tenen nou receptari, van començar amb una sèrie de 40 programes i ja n'acumulen 400.

Al seu costat, la també mediàtica –i embarassada– sommelier Meritxell Falgueras, que ara brinda amb un llibre de propostes sense alcohol, recordava Pere Tàpias –“fa deu anys, quan Sant Jordi també va caure en diumenge, vaig fer ràdio amb ell i amb Jordi Estadella, a qui també hem perdut”–, mentre la riallera Sílvia Abril donava “tot l'afecte” que podia als molts fans que han comprat el seu llibre de receptes saludables per ser feliç. “El meu plat preferit és l'arròs del diumenge, i el de l'Andreu, també”, deia amb la seva nena, Joana, rondant per l'estand. L'actriu mostra tot un estil de vida al voltant de la manera de menjar, igual que Vanesa Lorenzo ho fa amb el ioga. La dona de Carles Puyol se sentia “molt agraïda” per la cua de gent, molt femenina, que l'esperava allà on parava.

Molta cua també tenia una presentadora que s'estrena en la novel·la amb un thriller, No soy un monstruo, que ben segur que entusiasmarà els fans de La chica del tren. Carme Chaparro, a qui acompanyava una inspectora de policia amiga seva que l'ha ajudat a copsar l'argot de les comissaries, es capbussa en la misteriosa desaparició d'un nen. I de nens i mares també parla Samantha Villar, la reportera que després de tenir bessonada per ovodonació ha volgut desmitificar la maternitat –seguint les passes de la sociòloga Orna Donath– dient coses com ara que, si cuidar un fill fos una feina, en diríem esclavitud. “S'ha de donar una visió realista. Venen noies que m'ho agraeixen”, comentava a tocar de Marc Giró, el gran conseller televisiu de les bones maneres, tan histriònic com elegant, que ara les aplega totes en un llibre. “Avui no vestiu la rosa com si fos un arbre de Nadal, eh?”, deia al costat de Pep Blay, autor de la biografia d'Albert Pla. Jordi Bianciotto firma la de Maria del Mar Bonet, una dona que va editar el seu primer llibre sota el segell Bocaccio, ara fa 50 anys. “Hem quedat que els altres 50 anys de carrera els hi faré jo”, deia Blay, mentre Montse Folch, que ara està vivint un trist moment de dol, s'asseia, professional com sempre, per firmar exemplars de la seva dieta dels colors.

Acabem amb Jordi Basté, que firmava la seva novel·la negra. Admirador com és de Mendoza, no podem deixar de preguntar-li què opina de la seva frase lapidària: “Crec que Sant Jordi és un miracle. I sí, hi ha molta lectura, i m'encanta que hi hagi llibres per a tothom, per als que volen literatura, cuina, salut... I també per als que volen esports, que ara per sort són molts.”