El Sismògraf amplia el ressò

El Festival Sismògraf respon sobradament als objectius del pla estratègic de la dansa, perquè facilita la trobada entre els artistes i els programadors municipals d'arreu de Catalunya (i dissenya models ben dispars perquè tothom s'atreveixi a incorporar dansa a la programació). Al costat dels espectacles sempre hi ha algun projecte que evidencia la connexió amb el públic, la lluita a trencar el tabú que la dansa és distant per al gran públic. Es va notar, i molt, l'afluència de públic entre dijous i dissabte, per exemple, fet que demostra que hi ha públic per a tot tipus de propostes.

Dels 48 títols presentats a Olot, de dijous a diumenge, set van ser estrenes absolutes. El Sismògraf va estrenar el cicle Erupció, amb el qual poder focalitzar en un punt concret en cada edició. En aquesta ocasió, s'ha permès atansar-se a la producció basca (també a ensenyar a programadors i institucions com es normalitza la dansa al País Basc). El cicle Erupció no es limitarà a fer aproximacions per raons geogràfiques, sinó que també pot respondre a raons temàtiques, per exemple. Aquest any també s'ha obert prudentment un grup per promoure la dansa en família (a més d'ensenyar com uns 200 nens d'Olot practiquen el tirabuixó, un senzill i divertit joc gimnàstic amb el qual comencen les classes cada dia). També hi ha hagut el projecte de l'Escola Municipal d'Expressió d'Olot, que ha fet una petita exposició de pintura sobre dansa al pati de l'Hospici, i a alguns alumnes se'ls veia pel carrer intentant plasmar les actuacions amb un dibuix. El Sismògraf creix al calendari amb les Rèpliques. Si la primera actuació d'aquest programa va ser el 14 de gener, s'allargarà fins al 26 de maig.

Un dels grans reclams artístics d'aquest any era poder veure la trilogia Sweet, de Pere Faura. Van versionar el Sweet fever al carrer i va triomfar al Principal amb el Sweet tyranny (estrenat al Temporada i al Mercat de les Flors, respectivament). Pel que fa a l'estrena, Sweet precarity va arribar només com a work in progress i caldrà veure com es resol, possiblement a partir de la tardor vinent. Si no s'ha pogut estrenar és degut, en part, a la precarietat que resa el títol, que obliga a un constant nomadisme i a disposar de poc temps per madurar els projectes. Faura té un cert aire d'enfant terrible que es mou com a performer o ballarí i que provoca tant com pot provant d'establir ponts entre la dansa popular i de divertiment i la clàssica. A Sweet tyranny juga a ser el centre del món i poder moure a la seva voluntat els ballarins contractats, i el públic veu incrèdul com la conjugació en primera persona del singular d'un cas undergronud coincideix amb casos ben pròxims.