cultura

festival de dansa

El Sismògraf amplia el ressò

En la seva tercera edició com a festival estratègic de dansa, la cita d'Olot detecta l'interès dels programadors

L'estrena de ‘Sweet precarity' ha estat una versió parcial del que ha de tancar la trilogia ‘Sweet'

El Festival Sismògraf respon sobradament als objectius del pla estratègic de la dansa, perquè facilita la trobada entre els artistes i els programadors municipals d'arreu de Catalunya (i dissenya models ben dispars perquè tothom s'atreveixi a incorporar dansa a la programació). Al costat dels espectacles sempre hi ha algun projecte que evidencia la connexió amb el públic, la lluita a trencar el tabú que la dansa és distant per al gran públic. Es va notar, i molt, l'afluència de públic entre dijous i dissabte, per exemple, fet que demostra que hi ha públic per a tot tipus de propostes.

Dels 48 títols presentats a Olot, de dijous a diumenge, set van ser estrenes absolutes. El Sismògraf va estrenar el cicle Erupció, amb el qual poder focalitzar en un punt concret en cada edició. En aquesta ocasió, s'ha permès atansar-se a la producció basca (també a ensenyar a programadors i institucions com es normalitza la dansa al País Basc). El cicle Erupció no es limitarà a fer aproximacions per raons geogràfiques, sinó que també pot respondre a raons temàtiques, per exemple. Aquest any també s'ha obert prudentment un grup per promoure la dansa en família (a més d'ensenyar com uns 200 nens d'Olot practiquen el tirabuixó, un senzill i divertit joc gimnàstic amb el qual comencen les classes cada dia). També hi ha hagut el projecte de l'Escola Municipal d'Expressió d'Olot, que ha fet una petita exposició de pintura sobre dansa al pati de l'Hospici, i a alguns alumnes se'ls veia pel carrer intentant plasmar les actuacions amb un dibuix. El Sismògraf creix al calendari amb les Rèpliques. Si la primera actuació d'aquest programa va ser el 14 de gener, s'allargarà fins al 26 de maig.

Un dels grans reclams artístics d'aquest any era poder veure la trilogia Sweet, de Pere Faura. Van versionar el Sweet fever al carrer i va triomfar al Principal amb el Sweet tyranny (estrenat al Temporada i al Mercat de les Flors, respectivament). Pel que fa a l'estrena, Sweet precarity va arribar només com a work in progress i caldrà veure com es resol, possiblement a partir de la tardor vinent. Si no s'ha pogut estrenar és degut, en part, a la precarietat que resa el títol, que obliga a un constant nomadisme i a disposar de poc temps per madurar els projectes. Faura té un cert aire d'enfant terrible que es mou com a performer o ballarí i que provoca tant com pot provant d'establir ponts entre la dansa popular i de divertiment i la clàssica. A Sweet tyranny juga a ser el centre del món i poder moure a la seva voluntat els ballarins contractats, i el públic veu incrèdul com la conjugació en primera persona del singular d'un cas undergronud coincideix amb casos ben pròxims.

LES XIFRES

20.000
espectadors
suma el recompte del públic en les 48 funcions. L'organització calcula que va dels 15 als 20.000.
200
programadors
ha atret enguany el Sismògraf. Un 25% corresponen a professionals internacionals.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona